Nicolau Spykman, fundador el 1925 de l’Institut d’Estudis Internacionals de la Universitat de Yale (EEUU) va desenvolupar la teoria de l’existència d’una forta correlació entre la política internacional dels estats i la seva geografia. Per Spykman la geografia condicionaria els estats per utilitzar unes possibilitats i augmentar el seu poder. Com més superfície tindria un estat, més augmentaria la seva força relativa en la lluita per control mundial, seguint la dita que big is powerfull. A més superfície més possibilitat de tenir recursos naturals, que alhora influirien en la demografia i en l’economia, però també caldria tenir en compte la relació amb els estats veïns, la proximitat a les grans rutes de comunicació, el clima que pot posar límits a les produccions agrícoles, la topografia que pot incidir en la cohesió interna de l’estat, etc.
En un darrer llibre Spykman (1944) defensava el control de la zona de contacte entre Amèrica i Euràsia. Una regió marginal, al límit del Món, en la que entraven en contacte terres i mars d’Amèrica, Europa i Àsia i que denominava Rimland. Degut als gels permanents del Pol Nord, donava aleshores poca rellevància a unes grans extensions de terres inhòspites, molt poc poblades i encara poc explotades.
El canvi i l’emergència climàtica està modificant la importància econòmica i en conseqüència geopolítica de Sibèria, però també d’Alaska, Canadà i de Grenlàndia. El lent, però constant desgel, ha obert grans possibilitats d’explotació de nous jaciments de gas i petroli, però també de minerals estratègics o crítics. Materials amb molta més demanda que oferta, i fonamentals per les noves tecnologies lligades a les comunicacions, l’electrònica, la sanitat, l’armament... Uns elements de gran valor estratègic, la possessió i control dels quals permeten influir, controlar o dominar als estats i empreses demandants que no en tenen. Entre aquests materials estratègics hi ha les anomenades terres rares, òxids de metalls del grup dels Lantànids.
El canvi i l’emergència climàtica està modificant la importància econòmica i en conseqüència geopolítica de Sibèria, però també d’Alaska, Canadà i de Grenlàndia
Aquestes terres rares estan molt escampades pel món, però en comptats llocs es troben concentrades i en quantitat suficient per ser explotades. A més per obtenir un d’aquests materials cal remoure quantitats ingents de terra per separar la mena de la ganga, i utilitzar productes químics tòxics i molta aigua, cosa que va en contra de la preservació del medi ambient i fa difícil la seva explotació en àrees molt poblades. Les reserves mundials de terres rares més importants es troben en primer lloc a la Xina, i a gran distància d’ella seguirien Vietnam, Brasil, Rússia, Índia, Austràlia, EEUU i Grenlàndia. La Xina és també el primer productor mundial, amb unes 240 mil Tm. d’òxids de terres rares l’any 2023, seguida d’EEUU amb 43 mil. Estats que recentment han posat restriccions a les exportacions d’aquests minerals, aconseguint un important augment de preus. A més a més tots dos es dediquen a importar terres rares de concessions d’estats pobres i dominats, per no rebaixar les pròpies reserves.
Grenlàndia té jaciments de terres rares en un àrea relativament propera a la capital Nuuk, i a l’extrem SO, independentment d’altres àrees en fase d’avaluació. Però, a més a més dels recursos pesquers, hi ha jaciments de petroli, urani, i altres metalls estratègics que per estar molt al nord fan actualment difícil l’explotació.
Grenlàndia a més es troba justament a la zona de control i connexió entre l’Oceà Atlàntic i el Pacífic. Passat l’estret de Bering, els vaixells ja poden resseguir la ruta de l’oest del Pol Nord que porta al mar canadenc del Llaurador. Per la ruta de l’est a partir de l’estret es ressegueixen tots els mars del nord d’Àsia i Europa, per arribar a l’Atlàntic pels mars de Grenlàndia i Noruega. Però a més a més per Grenlàndia passa la ruta d’aviació transpolar, que permet escurçar enormement les hores de vol i distàncies entre una i altra part del món. És un territori totalment estratègic en el present, i encara més ho serà en el futur.
Entenen ara perquè el president Trump i el seu club de mil milionaris es volen quedar Grenlàndia? Una nació que és quatre vegades més gran que Espanya i només té uns 60.000 habitants, la major part d’ells inuits que parlen kalaallisut. La seva capital va rebre fa uns dies i durant 3 hores la vista del Trump Jr., el qual va afirmar que “el greenlandesos són favorables a la compra del seu territori perquè estimen Amèrica, Make America Great Again, i Trump”. Una proposta d’acumulació i expansió per despossessió. S’entén?
