Després dels despietats atacs terroristes del 7 d’octubre passat, el fanàtic i ultra-nacionalista govern de Nétanyahou s’ha embolicat en una acció de càstig i repressió que no aconsegueix ni acabar amb Hamàs, ni alliberar la totalitat dels hostatges.
El govern d’Israel està emprenent una acció de venjança que només porta mort i destrucció, i que fa veritable basarda poder-la contemplar dia a dia per televisió. Així, pobres palestins, que directament no tenen res a veure amb Hamàs, són assassinats, i els habitatges, hospitals, escoles i infraestructures destruïts. Unes accions inhumanes que posen en entredit a la considerada emprenedora i innovadora societat israelita.
Es pot debatre si l’acció d’Israel és o no és un genocidi a partir del concepte creat el 1944 de constituir una acció deliberada d’aniquilar una població pertanyent a un grup ètnic determinat. Però cal recordar, que l’article 2 de la Convenció sobre el genocidi del 1948, entenia que a més a més de l’acció d’aniquilar un poble, també es considerava com a tal l’atemptat greu a la integritat física o mental dels membres d’un grup, o la seva submissió a unes condicions d’existència que porten a la seva destrucció física. Així, la imposició d’unes condicions de vida inhumanes a la població de Gaza i en part també a la de Cisjordània, formarien part d’un atemptat molt greu a la integritat dels palestins.
Des de la seva independència, els governs d’Israel s’han passat per
alt les obligacions signades de molts pactes i recomanacions internacionals
alt les obligacions signades de molts pactes i recomanacions internacionals
Des de la seva independència, els governs d’Israel s’han passat per alt les obligacions signades de molts pactes i recomanacions internacionals. Ja inicialment no es va fer cas de la Resolució 181 de l’Assemblea General de la ONU del 29 de novembre de 1947 que establia la creació a Palestina d’un estat àrab i d’un estat jueu, i un règim internacional per Jerusalem.
El reconeixement avui per part dels governs d’Espanya, Irlanda i Noruega de l’estat de Palestina, junt amb 143 estats més, posa en evidència que la societat d’Israel s’està equivocant en mantenir un problema internacional que fa masses anys que perdura.
En una altra situació, l’ideal seria que es formés un sol estat en el que comunitats de diferents grups ètnics i religions poguessin conviure en pau. Una opció que fa pànic entre els llinatges d’origen jueu perquè demogràficament no tindrien majoria i perdrien el poder. És per això que l’opció del reconeixement de dos estats sembla més viable, encara que per quedar ben lligat caldria acabar amb les matances d’innocents, i descolonitzar els assentaments jueus establerts a Cisjordània.
