La pasada setmana en el un acte de la Fundació Gresol amb directius del Diari de Tarragona es va posar de manifest la urgent necessitat d’articular un espai metropolità com a única forma de superar velles polítiques limitades i improductives. És remarcava l’enorme potencial que té la xarxa de ciutats de la demarcació, el qual quedava esterilitzat per les accions individualistes i atomitzades.
Al mateix temps, mentre per aquestes terres es parla d’una àrea metropolitana que encara està als núvols, des de Barcelona el prestigiós Cercle d’Economia acaba de fer públic un informe titulat L’hora de la Barcelona Metropolitana, en el qual manifesten la necessitat d’ampliar l’àmbit d’actuació de l’autoritat metropolitana per raons d’equitat interna i competitivitat externa.
Aquest informe elaborat per un grup de professionals, entre els quals hi ha Miquel Roca Junyent, afirmen que: «L’absència d’una visió metropolitana pot comportar, en definitiva, desigualtats significatives i una pèrdua col·lectiva d’oportunitats de creixement i de benestar». Veuen necessari ampliar en extensió i competències el marc administratiu de l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que és “l’únic exemple d’institució metropolitana operativa a l’Estat”, i no com alguns nous polítics que creuen que l’àrea metropolitana d’aquestes terres ja es una realitat. Segons el Cercle seria necessari passar del 36 municipis que formen l’AMB i 3,3 milions d’habitants, a prop de 200 municipis i uns 5 milions d’habitants.
Fa anys que es va elaborar un projecte de llei catalana de governs locals (2010) i després de tot el llarg temps de mínima activitat legislativa, potser ja é hora de refer l’antic projecte i tenir molt en compte l’àmbit metropolità
L’actual AMB es transformaria en Regió Metropolitana amb competències que tindrien més o menys per límits els de l’actual regió funcional. Aquesta estaria determinada per l’àmbit que formen les intenses connexions del mercat laboral, de l’ensenyament superior i de la mobilitat. Aquesta àrea ampliada comprendria l’Actual AMB i les comarques d’un ambli ventall que comprendria no només el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Maresme, sinó també l’Anoia, el Garraf, i els dos Penedès. Tenint naturalment en compte que Calafell i el Vendrell ja comencen a formar part de l’àrea d’atracció laboral de l’AMB.
No cal amoïnar-se pels plantejaments que es fan des de la capital del país, perquè és lògic que vulguin aconseguir «la plena realització del potencial econòmic que té la conurbació urbana de Barcelona», el que ha de preocupar és que al Camp de Tarragona, aquestes visions i actuacions de futur hagin estat tan minses i febles, i que hagi de ser el mateix Cercle d’Economia que reconegui que «també s’hauria de donar resposta a les realitats supramunicipals de Tarragona-Reus, Girona i Lleida».
Una administració metropolitana no solament s’ha d’ocupar de l’ordenació del territori, sinó que ha d’afrontar els problemes de l’habitatge, la mobilitat i la sostenibilitat. Matèries que de forma conjunta impliquen plans d’infraestructures i territorials d’urbanisme, sinó que també s’hauria de poder intervenir en la promoció econòmica, la innovació i la mitigació de les desigualtats socials.
Espero que els polítics implicats en la possible creació d’una petita àrea metropolitana de Tarragona-Reus, es llegeixin bé l’informe -només són 40 pàgines, que no els destorbarà d’altres actes. Igualment agrairia que fixessin l’atenció en els principis generals de: Simplificació (no crear un àmbit nou, sense eliminar-ne un altre). Flexibilitat (adaptat al territori). Transparència (des de la presa de decisions, les accions i l’avaluació de les mateixes). Solidaritat (els municipi més rics generosos amb els més pobres). Visió metropolitana (defugir el localisme).
Naturalment construir una nova administració que respongui als temps actuals i futurs implica tenir posats els llums llargs, coratge per superar les travetes, molta voluntat i lideratges clars i forts. Fa anys que es va elaborar un projecte de llei catalana de governs locals (2010) i després de tot el llarg temps de mínima activitat legislativa, potser ja é hora de refer l’antic projecte i tenir molt en compte l’àmbit metropolità.