Escric aquest article des del meu despatx professional a Tortosa, ja iniciat l’exercici 2025. I quan analitzo quin és l’escenari pressupostari de les principals administracions que poden condicionar la meva activitat econòmica i vital durant l’any nou, em trobo que cap d’elles tenen aprovat el seu pressupost.
L’Ajuntament de la meva ciutat, per més de tenir una majoria per aprovar el pressupost, encara no ho ha fet, essencialment per incapacitat de gestió i falta de diligència dels seus governants.
La Generalitat de Catalunya, tampoc ha aprovat el seu pressupost, malgrat el mateix president Illa després de prendre possessió a l’agost de l’any passat, així com la consellera Romero, van marcar com a prioritat, dins del seu pla de recuperar la normalitat institucional a Catalunya, aprovar el pressupost dins el termini i en la forma escaient. En aquest cas, el tacticisme que ha envoltat, i encara envolta, el procés congressual d’un dels partits que va facilitar la seva investidura, que és fonamental per aprovar el pressupost, sembla el màxim responsable. Tanmateix, la realitat és que el govern tampoc ha aprovat el seu projecte de pressupostos.
Finalment, en l’àmbit estatal, tampoc tenim notícies del pressupost del 2025. En aquest cas, l’extrema debilitat del govern del president Sánchez, i el comportament excessivament tàctic i curtterminista de la majoria dels seus socis parlamentaris, són els principals responsables.
L’any 2024 ja no es van aprovar ni presentar pressuposts generals de l’Estat, i si finalment el 2025 tampoc és possible, pronostico una situació molt complicada i difícil pel govern de l’estat, de fet més des de l’òptica política que estrictament de gestió pressupostària.
Per contestar la pregunta del títol d’aquest article, el primer que cal dir, és que legalment cap administració pública es pot governar sense pressupost. Sempre existeix un pressupost encara que sigui el prorrogat d’anys anteriors, malgrat que això comporta importants dificultats. Per tant, la pregunta caldria matisar-la, en el sentit de si es pot governar sense aprovar els pressupostos cada any?
La teòrica de la hisenda publica i de la ciència política, que tots hem estudiat, ens indica que la llei de pressupostos és la més important o de les més rellevants, perquè és aquella que ha de donar contingut econòmic als grans eixos vertebradors de qualsevol programa, pla i acció de govern. Per tant, si un govern no és capaç d’aprovar el seu pressupost, normalment es veia abocat a convocar eleccions donat que governar, en la teoria clàssica, significa aplicar i executar un programa, i no simplement mantenir-se al poder.
En canvi, si analitzem que ha passat a les nostres principals institucions públiques durant els darrers anys, podríem pensar que efectivament es pot governar sense pressupost.
Durant els darrers deu anys la Generalitat de Catalunya tan sols ha aprovat quatre pressupostos, i dins de termini, és a dir abans d’iniciar l’any en qüestió, només un, el de l’exercici pressupostari 2021 essent conseller d’economia Jaume Giró. De fet, aquest és únic pressupost de la Generalitat aprovat en termini des del 2010. Si ens fixem en l’àmbit de l’Estat, la situació millora sensiblement malgrat que continua existint una anormalitat preocupant. Durant els darrers deu anys s’han aprovat pressupostos generals de l’Estat només en sis ocasions, i d’aquestes sols quatre en termini.
I encara que la legislació pressupostària contempla la possibilitat de fer modificacions als pressupostos prorrogats, la realitat és que, excepte en l’àmbit municipal on la normativa és diferent, governar sense pressupost malgrat ser possible, és molt difícil, i poc aconsellable, ja que l’acció de govern, especialment en l’àmbit de les inversions queda molt condicionada.
Per tant, des de la perspectiva d’un clàssic de la teoria política, crec que governar sense pressupost, és possible, però hauria de ser una absoluta excepcionalitat, i no la pràctica habitual. Aquest aspecte és responsabilitat no només dels partits dels governs, sinó també de la resta de partits que tenen l’obligació, i han d’explorar totes les possibilitats per aprovar-los.
Si no és factible, els partits que no governin, han de forçar la caiguda dels governs, i nous processos electorals. Governar sense pressupost com he dit, és possible, però no és bo ni per als governs, ni pel país o l’estat en qüestió, i sobretot no és bo per als ciutadans.
Quan es governa sense pressupost, el que es transmet a la població, és que governar no és aplicar polítiques i programes, sinó com he dit, simplement mantenir-se al poder. I com deia Antonio Maura «una cosa és governar, i una altra estar al govern».
Aquest és un dels aspectes que més allunya a la gent del nom institucional i de la participació política. Quan això passa, les propostes polítiques populistes, sense cap fonament, poden guanyar. Després és tard per reflexions del que ha passat i lamentar-se, tothom és responsable.
