La setmana passada el Diari de Tarragona publicava un article detallat i molt clarificador sobre la situació actual a Catalunya i Tarragona respecte la instal·lació d’energies renovables i, per tant, de com evoluciona la transició energètica impulsada per la UE. Ras i curt: no anem bé.
Actualment a Catalunya la majoria d’electricitat es produeix a partir d’energia nuclear (58%), mentre que les renovables només suposen un 16%. L’electricitat no és tota l’energia que es consumeix; l’habitatge i el transport són alguns dels sectors que més energia consumeixen i actualment encara depenen en gran mesura dels combustibles fòssils, principalment gas i petroli. Quan s’analitza d’on prové l’energia total que es consumeix la situació empitjora notablement respecte les renovables, ja que només contribueixen en un 5% al total. Simplificant, quan es parla de fer la transició energètica, el que cal fer principalment són dos canvis: electrificar sempre que es pugui en l’àmbit del transport, habitatge, indústria, etcètera; i, aconseguir que l’electricitat que es produeix sigui el més neta i sostenible possible. Al final, es tracta d’incrementar, i molt, la capacitat d’energies renovables: són les més netes, sostenibles, ens fan dependre menys de tercers països, i des de ja fa uns anys de forma molt diferenciada, també les més barates. A banda d’aquestes consideracions, hi ha altres punts importants com la interconnexió de xarxes o l’emmagatzematge mitjançant bateries o altres sistemes que són cabdals per a construir un sistema energètic eficient i resilient. Tindrem temps de parlar-ne més en detall en una altra ocasió.
Cal comparar-nos amb l’entorn per comprovar si realment no anem bé. La proporció d’energies renovables a Espanya és de gairebé el 16% respecte al 5% de Catalunya, i mentre que a Espanya els darrers anys s’ha instal·lat uns 4 GW de potència de solar per any i 1GW d’eòlica, a Catalunya la instal·lació ha estat pràcticament nul·la amb 0,3 MW de solar i 0,1 MW d’eòlica instal·lats el 2022. Cal tenir en compte que el 2022 ha estat l’any rècord d’instal·lació a Catalunya en comparació als anteriors. En total, al 2022 Catalunya tenia instal·lats 1,3 GW d’eòlica i 0,7 GW de solar. La diferència és abismal.
A la UE es pot veure com la mitjana d’energia produïda a partir de renovables és del 18%, lluny del 5% català i més prop del 16% espanyol. Suècia és l’estat membre amb més renovables, principalment hidràulica, amb gairebé un 50% al 2022. El segueixen al voltant del 40% Letònia, Finlàndia i Dinamarca. Si comparem amb països del voltant, França suposa un 13,6%, Itàlia 18,7% i Portugal un 28%. Confirmem que no anem bé.
Tarragona i les Terres de l’Ebre són el motor energètic de Catalunya. Essent el 10% de la població catalana, generen més del 70% de l’electricitat, amb el 100% de la nuclear, el 60% de l’eòlica i el 27% de la solar. Ens podem permetre tancar les nuclears, tal i com ha confirmat que farà el govern espanyol, sense abans haver ampliat massivament el parc eòlic i solar no només de Tarragona, sinó de tota Catalunya? És evident que la resposta és no. A menys que no vulguem dependre, com ja està començant a passar, de l’energia que ens arriba en forma de línies de molt alta tensió (MAT) de França (produïda a centrals nuclears) o de l’Aragó.
En les pròximes setmanes analitzarem a aquest espai els Plans Nacionals d’Energia i Clima (NECPs) que han presentat els estats membres a la Comissió amb els seus objectius pel període 2021-2030. Mitjançant aquests plans sabem quines són les diferents estratègies dels estats per afrontar la transició energètica i podem explicar quins canvis s’esperen per la indústria, i també per la ciutadania.
