No pretenc en aquest article fer un recull de tòpics respecte definicions, qualificacions, reptes o dificultats dels autònoms. Malgrat que a vegades, aquests tòpics s’aproximen molt a la complexa realitat dels treballadors autònoms. Sense entrar a l’anàlisi detallada del que suposa ser treballador autònom avui a Catalunya i a la nostra demarcació, sí que vull fer una breu visió descriptiva de l’activitat econòmica i laboral dels autònoms utilitzant les dades disponibles.
A la província de Tarragona, segons les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social, a finals de juny estàvem d’alta al règim especial d’autònoms 56.090 persones, el que representa el 15,7% de tots els afiliats a la Seguretat Social de la demarcació, quan al conjunt de Catalunya aquest percentatge és del 18%. Aquesta xifra és la més baixa de les quatre províncies catalanes. A més, si analitzem la distribució entre el Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, observen que a l’Ebre els autònoms som el 20,8% dels cotitzants, i, en canvi, al Camp de Tarragona només el 14,4%. De fet, el Camp de Tarragona és, en percentatge, un dels territoris amb menys autònoms hi ha de Catalunya, i les Terres de l’Ebre dels territoris amb més. A la nostra província la majoria d’aquests, el 71%, estem al sector dels serveis; el 14% estan a la construcció; pràcticament un 8% al sector primari; i entorn al 6% a la indústria.
En aquests dies que està a debat la intenció del govern central d’establir per llei la jornada laboral en 37,5 hores setmanals, independentment de l’evolució de la productivitat i la negociació col·lectiva, resulta també interessant veure què ens diuen les dades. Segons l’enquesta de població activa de l’INE, a finals del segon trimestre, a Catalunya, la mitjana d’hores setmanals de la població ocupada era de 35,2 pels assalariats i, en canvi, pels no assalariats ha estat de 41,2, un 17% més. Segons l’estudi que elabora la patronal PIMEC anualment sobre el treball autònom a Catalunya, pel 2023, el 41% dels autònoms manifesten treballar més de 50 hores setmanals. Segons aquest estudi, només el 4,8% dels autònoms fa més de trenta dies de vacances a l’any, i pràcticament la meitat (46%) fa quinze dies o menys de vacances a l’any.
Les dades demostren que els treballadors autònoms treballen més hores a la setmana, fan menys vacances a l’any, i s’estan molt menys de baixa per IT
Un altre aspecte que resulta interessant analitzar de l’estudi esmentat de PIMEC és el que fa referència a la incapacitat temporal (IT) de les persones autònomes. A Catalunya, durant el 2023, la mitjana mensual de baixes per IT per contingències comunes, és a dir malaltia comuna o accident no laboral, per cada mil treballadors autònoms va ser 11,6. En canvi, aquesta mateixa dada és de 51,2 per treballadors del règim general. Aquesta diferència de 39,6 punts a Catalunya, entre autònoms i treballadors del règim general, és la més gran de tot l’estat espanyol. Un autònom té només un 20% de les baixes per IT que té un treballador del règim general. Per tant, el cost d’aquestes baixes, provocat pel sistema, és molt inferior el generat pels autònoms que per la resta de treballadors. En canvi, si ens fixem en la durada d’aquestes baixes, podem apreciar que mentre pels treballadors del règim general la durada d’aquestes baixes és de 25,78 dies, pels autònoms la durada és de 82,22 dies. Aquestes dades ens indiquen que els treballadors autònoms tenen moltes menys baixes per IT, però, en canvi, que quan tenen una baixa és perquè realment hi ha un motiu molt greu, fet que queda constatat amb aquesta major durada de les baixes.
Per tant, més enllà dels tòpics, i segons la realitat de les dades, es constata que les persones autònomes estan majoritàriament al sector dels serveis, treballen més hores a la setmana que la resta de treballadors, fan moltes menys vacances a l’any, i s’estan molt menys de baixa per IT de contingències comunes.
Aquests aspectes, conjuntament amb d’altres, com la producció, el valor afegit i l’ocupació que generen aquests autònoms, els riscos econòmics que assoleixen ells mateixos i els seus patrimonis personals i familiars, fan imprescindible disposar d’un millor marc normatiu que tingui cura d’aquesta realitat del treball autònom al nostre país. En parlarem.
