Quan era petita veia sèries a la tele, quan les enxampava, no com ara, que ho tenim tot a la carta. Recordo especialment la careta amb el THAMES en majúscules i la música inconfusible que l’acompanyava. Em feia segregar endorfines, sabia que m’ho passaria bé. Aquesta productora britànica emetia El show de Benny Hill (jo encara no era conscient del masclisme que destil·lava), Un hombre en casa, Los Roper, El nido de Robin o Mr Bean. Si sou ‘boomers’, les recordareu totes.
Hi ha dues dones que van marcar la meva infantesa, i em sorprèn perquè no tenia edat per entendre l’humor de les seves sèries, però sempre les he recordat: Mary Tyler Moore amb el seu xou, aquí traduït com La chica de la tele, i Carol Burnett. Humor fet per dones empoderades, feministes i molt divertides. Parlo dels anys 70, quan aquí estàvem ben reprimides, com alguns encara avui dia. Recordeu aquell empresari d’una sala de Madrid que va dir que contractava homes perquè les dones humoristes tenen menys nivell? No sé en quina escala es basa per dir aquesta falsedat, potser en la de la ignorància.
A Catalunya els shows televisius femenins els han conduït la Sardà i la Lloll, precedides per Mary Santpere, actrius que ens recorden les dives nord-americanes.
Fa uns sis anys la Judit Martín va entrar a treballar al Versió RAC1. Posteriorment es va incorporar al Polònia de TV3. Actua a Impro Barcelona i va crear fa molts anys la Companyia Dejabugo amb l’Emma Bassas. Entre entrevistes, col·laboracions, personatges improvisats a l’Està passant, el podcast El nou paradigma amb la Natza Farré, un dia va decidir crear Not talent. El que fa la Judit a sobre de l’escenari del Poliorama va més enllà d’un espectacle d’humor, d’un monòleg, del clàssic stand-up. La Judit fa riure molt; la Judit diu veritats com catedrals. Exhaureix localitats en cada funció, i no, no és perquè surt per la tele. És perquè té talent. Perquè és una còmica com poques i està tenint recompensa, la que es mereix. La platea riu i aplaudeix i es genera un clima que poques vegades es veu al teatre. Estic orgullosa de la Judit, perquè és amiga meva i perquè s’ho mereix. I perquè trobo en ella l’esperit de les dones dels 70. Els dies 11, 12 i 13 de de març teniu Dejabugo a Tarragona, a la Sala Trono, feu-vos un favor i aneu-hi. M’ho agraireu.
Comunicadora
Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.