Recordo quan començava a prendre forma el Mas Miró. No s’acabava d’entendre com a casa nostra hi podia haver una joia com aquella que, en canvi, tingués les portes tancades. Joan Miró i Mont-roig tenien un idil·li i el projecte de museització de la masia on va passar llargues temporades buscava posar-lo en valor.
No oblidem la cèlebre frase del pintor: «Tota la meva obra està concebuda a Mont-roig». Per a l’artista era un refugi, un espai d’inspiració, bressol d’una obra que avui té un inqüestionable prestigi internacional i que ha situat el seu nom entre els més grans del surrealisme.
Com la majoria de projectes de certa envergadura, va anar amb retard i en algun moment va fer dubtar la seva continuïtat. Però el 2018 va renéixer. Ara acull visites guiades, enològiques, propostes de coneixement de l’entorn paisatgístic o fins i tot escape rooms.
Hi ha espais on dormia, on menjava, on passejava. I el seu taller, aquell lloc on creava. Els seus pinzells. Els seus cavallets. Passejar i veure els paisatges que van inspirar obres tan cèlebres com La Masia és tota una experiència. A casa nostra tenim uns quants genis. Posem-los en valor i reivindiquem-los.
