L’alcalde de Tarragona Rafael Cañellas i Gallisà, el 5 de febrer de 1870 va fer públic un ban amb motiu de les festes de Carnaval on deia que per a evitar els possibles abusos que es poden cometre recorda les prescripcions del reglament de policia i del bon ordre disposant en set punts el que els participants havien de complir. Deixant clar que només es podien celebrar els balls de màscares prèviament autoritzats i sempre amb el degut ordre, moderació i prudència, i que mai es pertorbessin els bons costums ni incomodar al públic. Hi llegim que no es podrà fer mofa dels representants de l’Església ni dels funcionaris de l’Estat, ni militars ni dels membres de la milícia. Tampoc es podrà anar amb màscara pel carrer, només els tres dies de carnaval fins que es faci de nit. A la sortida dels balls no es podran fer aldarulls de cap mena. Estava prohibit durant aquells dies fer ús de cap mena d’armament encara que la disfressa ho requereixi, ni els militars ni els civils.
Totes aquestes disposicions acompanyades de sancions i multes de diversa quantia.
Es passejava pels carrers i cafès ridiculitzant amb la seva vestimenta a jerarquies molt respectables, llegim textualment
Aquell ban de l’alcaldia acaba dient perquè ningú pogués al·legar ignorància es publicava als llocs de costum.
Al diari El Tarraconense del dia 20 de febrer de 1870 hi podem llegir també una notícia que ens parla d’un personatge molt conegut de la ciutat de Tarragona, el Sr. Trementinilla, disfressat de manera tal que gairebé ningú el coneixia, la cursiva és del diari. Es passejava pels carrers i cafès ridiculitzant amb la seva vestimenta a jerarquies molt respectables, llegim textualment.
Aquell diari es preguntava si infringia el Ban de l’alcalde o no, i tot i parlar una bona estona amb dos policies bevent alguna cosa que pel que sembla no era un got d’aigua. Al cap de dos dies el mateix diari explica que aquelles dues persones es van presentar a la redacció, tot disculpant-se dient que no eren policies i que va ser aquell home mal vestit qui es va apropar a ells i que era cert que el varen invitar a beure, desconeixien el ban de l’ajuntament i que hi havia entre els assistents funcionaris municipals que no varen dir res. Aquella notícia acaba dient que es referien als fets tal com els dos agents els hi havia explicat, això si constatant que ningú va fer res en contra del Sr. Trementinilla. Sembla que al Sr. Trementinilla ningú el coneixia, però tothom sabia qui era. Per cert, segons l’Institut d’Estudis Catalans la trementina n’és l’essència de l’aiguarràs.
Informació extreta de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
«Una velada en que todos los presentes estén absolutamente de acuerdo es una velada perdida».
