Estic convençut que molts ciutadans de Tarragona se senten amb el contracte de la brossa com Bill Murray a Atrapat en el temps: esgotats i perplexos davant un dia de la marmota etern, però que, en comptes de tenir un simpàtic rosegador com a protagonista, està atapeït de contractes irregulars, recursos judicials, empreses voraces i decisions polítiques de dubtosa precisió i presumible improvisació.
No n’hi ha per menys. No hi ha ciutat d’aquest país que no hagi patit una polèmica amb la neteja –sigui pel contracte o per l’execució–, són molts els alcaldes que han perdut la cadira per la recollida de residus o la brutícia als carrers, i són desenes les adjudicacions arreu d’Espanya que han acabat als tribunals... Però el serial a Tarragona comença a tenir tints d’esperpent. I, a més, repetitiu.
Després de mesos en els quals hem patit les anades i vingudes del contracte de la brossa i les seves anomalies, aquest divendres s’adjudicarà, molt previsiblement, a l’empresa que va quedar segona al concurs –Urbaser–, ja que la primera –GBI Paprec– no complia amb el plec de condicions. Segons els experts, però, Urbaser tampoc compleix, i l’adjudicació podria no ser vàlida. Tampoc és nova la manera en què s’atorgarà el contracte: fa 14 anys també es va adjudicar «de rebot» i amb polèmica. Llavors el ple va votar prorrogar l’acord amb FCC, l’actual adjudicatària, i no hi va haver concurs. El que deia: el dia de la marmota.
