En la seva carta sobre el paper de la literatura en la formació, el papa Francesc subratlla que la bona literatura –com els bons assajos i el bon periodisme– no és només entreteniment, sinó una porta privilegiada al cor de la cultura i de l’ésser humà. Aquesta literatura –com els bons assajos i el bon periodisme– ens permet desxifrar el teixit de la vida, veure els nusos del temps i les emocions que ens defineixen. Francesc recorda que la literatura té el poder de donar nom i sentit a les coses, una tasca primordial confiada a l’home (Man Gave Names to All the Animals, canta Bob Dylan parafrasejant el llibre bíblic del Gènesi). Això ens connecta amb l’essència de la nostra condició humana, il·luminant-ne tots els aspectes. La literatura ens ensenya a veure amb ulls nous i a prestar atenció als detalls invisibles.
Autors com Sales, Tolstoi o Twain retraten moments de transformació interior que sovint només el lector pot comprendre del tot. La narrativa ens convida a reflexionar sobre la complexitat de la vida i les nostres pròpies experiències. Joseph Conrad afirmava que l’objectiu de la literatura és fer-nos veure la veritat essencial de l’existència, fent-nos sentir i experimentar la realitat d’una manera profunda. La bona literatura, doncs, és un exercici de transformació personal, un camí cap a la comprensió de nosaltres mateixos i dels altres. Ara torna a llegir el títol.
