Del secularisme al fonamentalisme

22 enero 2025 23:06 | Actualizado a 23 enero 2025 07:00
Antoni M. Piqué
Comparte en:

Michael Walzer reflexiona a Le Monde sobre Les paradoxes de la descolonització, un seu llibre de fa una dècada. Sovint, els textos del filòsof nord-americà contenen lliçons interessants pel nostre mentrestant, com és el cas de l’únic llibre seu en català, Prim i gruixut (Sidillà). Al diari francès, Walzer destaca la paradoxa que la lluita per la independència d’Israel, l’Índia i Algèria arrenqués empesa per ideals laics i progressistes i hagi derivat en un retorn dels partits religiosos, decisius en tots tres països. El mateix fenomen s’observa a Turquia i es nota a Occident. Al marge d’altres implicacions, aquest fet revela les escletxes d’un procés de secularització que semblava inevitable. Walzer fa notar una gran dissonància: mentre les elits independentistes somiaven amb societats alliberades, gran part de la població desitjava la independència, però no trencar amb les tradicions, sobretot religioses. Aquest desacord de fons encara es manté i no ha acabat gaire bé. Ha obert la porta al nacionalisme hindú, l’islamisme polític a Algèria o l’auge dels ultraortodoxos a Israel. «Els alliberadors van perdre la batalla cultural», conclou Walzer amb duresa. No van saber forjar un imaginari que connectés amb el poble. El que n’ha emergit és una religió polititzada. Una paradoxa que desafia les simplificacions i obliga a repensar com lligar ideals emancipadors amb realitats socials profundes.

Comentarios
Multimedia Diari