Als Estats Units, la gent confia menys en la democràcia i en el capitalisme. Fa uns anys, això semblava impensable. Ho explica Arthur C. Brooks, catedràtic de felicitat a Harvard, al Journal of Democracy, El seu diagnòstic és clar: la crisi no és econòmica ni política —que també— sinó moral. El problema no és el sistema, sinó les persones, diu.
Mirem les dades. Als anys 1960, 1970, la majoria dels estatunidencs confiaven en les institucions. Avui, no tant. La premsa ha passat de tenir el 39% de confiança al 18%. Les universitats, del 57% al 36%.
El govern, del 72% al 19%. Gros. Què ha passat? Que hem deixat de dir la veritat i hem perdut l’educació, segons Brooks. Sense honestedat i civilitat, diu, la política esdevé un espectacle, el periodisme no és més que propaganda i l’acadèmia, un circ ideològic. Si això passa, el públic gira l’esquena a la cosa pública —al que és de tots— o hi posa al capdavant personatges a l’altura del moment, com Trump. Europa no està gaire millor.
Quan als EUA es refreden, aquí ens constipem. La bona notícia, però, és que si la crisi és moral, la solució també. No cal esperar grans reformes ni salvadors de la pàtria. Recuperar la confiança depèn de nosaltres: més participació cívica, més compromís amb la veritat, més respecte per qui pensa diferent. Així es reconstrueixen les democràcies. S’ha fet abans. Dit d’una altra manera: està mig plena. Ànims.
