Víctimes

Joan Didion, amb la seva prosa incisiva i despullada de retòrica, dissecciona a On Self-Respect la naturalesa d’un concepte tan íntim com intransferible. El respecte d’un mateix no es tracta, diu en aquest assaig, d’un mer correlat de l’autoestima o de l’amor propi, ni d’un do atorgat per les circumstàncies. No neix de l’aprovació dels altres, «a qui es pot enganyar fàcilment»; ni equival a la reputació, «de la qual els valents en poden prescindir». Té a veure amb el caràcter. És el fonament que permet sostenir-se dret en la derrota, afrontar les pròpies limitacions sense excuses, evitar l’autoengany que consola tant com corromp. El naufragi no és el fracàs, sinó la incapacitat d’assumir-lo sense dramatismes ni ornaments, d’acceptar què hem fet, bo i dolent, sense blanquejar-ho amb justificacions. No és una armadura contra el dolor ni un bàlsam per a l’orgull ferit. És, més aviat, una manera d’habitar el món sense la constant necessitat d’aprovació, que ens fa esclaus de la validació externa i de la vergonya. És la disciplina de viure amb les pròpies decisions sense lamentar-se’n. No perquè ignorem el fibló de l’error o el pes de la responsabilitat, sinó perquè entenem que no depèn de les expectatives alienes. En un món on el relat personal sovint es basteix sobre excuses i victimismes, Didion recorda que el respecte propi vol mirar-se al mirall sense tremolar, perquè no depèn de ningú més que d’un mateix.