L’art d’aturar-se

De vegades, l’acte més revolucionari no és anar més de pressa, sinó aturar-se. Potser és bon moment abans de la primavera, símbol de renovació. La natura ens dona exemple: ara tot sembla suspès pel fred i la letargia i, d’aquí a poc, tot renaixerà. Potser nosaltres podem acompanyar aquest renaixement oferint-nos pausa per guanyar claredat. No és perdre el temps: Hi ha un valor en l’acte de mirar enrere i preguntar-se si el camí que seguim ens duu allà on volem ser. Fer un reset per revisar hàbits, replantejar prioritats i, si cal, redefinir objectius. Molts ja s’hi exerciten, ni que sigui instintivament. Fan dejuni intermitent no només per la seva relació amb la salut física, sinó també com a eina de benestar mental i emocional. O «dejuni digital»: desconnecten de les xarxes socials o de les sèries. Són exercicis per recuperar el control sobre la pròpia vida. Reduir el consum —de menjar, de xarxes, de compres, de xerrameca...— és una mena de purificació personal que bé ens pot conduir a ser més empàtics, a entendre millor als altres, a la solidaritat de les coses petites. És curiós que moltes grans tradicions culturals i religioses hagin establert períodes concrets per a aquesta introspecció que precedeix al renaixement, la superació de les dificultats i l’inici d’una nova etapa. En fi. Jo volia parlar de la Quaresma, que comença aquest Dimecres de Cendra, però se m’ha acabat la columna.