Estic totalment d’acord que els menors de 16 anys no puguin tenir smartphones i, si n’utilitzen algun per alguna necessitat, sigui sota el control i la supervisió dels pares o tutors. El psicòleg Francisco Villar, coordinador del departament de conducta suïcida en adolescents de l’hospital Sant Joan de Déu, m’ha convençut del tot en l’entrevista que li va fer Jordi Basté a RAC1.
El telèfon mòbil no és dels adolescents. És dels pares. Qualsevol ús ha d’estar autoritzat pels progenitors. De la mateixa manera que tenim clar que un menor no pot conduir un cotxe, tampoc ha de poder disposar d’un aparell que, mal usat, s’està demostrant un estri perillosíssim.
El mateix psicòleg Francisco Villar ha detallat que l’ús indiscriminat de mòbils «ha complicat moltíssim la lluita contra el suïcidi dels adolescents», perquè tenen accés prematur a continguts que els aboquen a decisions dràstiques.
L’accés sense control dels adolescents a continguts destructius està provocant un increment alarmant de suïcidis
Villar ha explicat també que amb els smartphones «el bullying no acaba a l’escola, et persegueix a tot arreu». Ja sé que hi ha molts interessos econòmics en la telefonia mòbil. Això complicarà molt prendre decisions dràstiques.
També hi eren, els grans interessos, en el tabac i s’ha anat guanyant la batalla. Som-hi.
