El Sant Jordi de tot l’any

L’oncle Enric tenia el costum de llegir mentre dinava o sopava. Amb la mà dreta feia anar la forquilla o la cullera i la mà esquerra la reservava per sostenir el llibre. L’oncle Enric només llegia novel·les de l’Oest de Marcial Lafuente Estefanía, editades en format de butxaca de no més de cent pàgines. El bufet del menjador estava ple de títols firmats amb els diferents pseudònims que utilitzava l’autor: Toni Spring, Dan Luce, Cecilia de Iraluce, Arizona... Els títols de les novel·les eren igualment ocurrents: Madera de pistolero, He venido para mataros, La ruta de los cuatreros... i per aquest caient. Mentre menjava, tot llegint, l’oncle Enric no escoltava ningú. No cal dir que en aquella època no hi havia ni televisió. Les novel·les de l’Oest de l’oncle Enric van ser el meu primer contacte amb els llibres. El primer record del contingut era l’onomatopeia dels trets dels pistolers: «Bang, bang, bang...». Han passat els anys, ha arribat la digitalització, han inventat els audiollibres, però no han aconseguit matar el llibre de paper. Al contrari, té més vida que mai com ho demostra cada any la diada de Sant Jordi. Si el 23 d’abril és la jornada dedicada als escriptors, queda la resta de l’any per als lectors. Aquí és on ens la juguem de debò perquè tinc la sensació que som un país de molts escriptors i de pocs lectors. Per això vull destacar la feina que fan clubs de lectura com el que hi ha a la merceria Carmen Carmela del carrer Mercè Rodoreda de Tarragona, a la rebotiga de la qual és Sant Jordi tot l’any. Visca!