Un Papa amb bon humor

«A veure quina dirà», pensaven quan Francesc rebia algú. Diuen els vaticanistes que el papa Francesc recitava cada dia una oració de sant Tomàs Moro que fa: «Dona’m Senyor el sentit de l’humor per riure’m dels meus defectes i compartir alegria». En aquesta línia graciosa explicava anècdotes d’altres papes. Joan XXIII va revelar un dia a Bergoglio que «sovint decideixo parlar amb el Papa sobre problemes seriosos fins que m’adono que el Papa soc jo». També expliquen que al Papa argentí li agradava explicar acudits dels quals era protagonista. Un de molt recurrent és aquell que diu que un policia de Nova York va aturar la limusina en què viatjava el Pontífex per excés de velocitat. L’agent, en veure l’ocupant del vehicle, va contactar espantat amb el comandament policial: «Jefe, he detingut el cotxe de Déu! - «I Això?», qüestiona l’intendent. -Condueix el Papa!». Especial tendresa mostrava el papa Francesc amb els nens, tot i que quan el veien vestit de blanc «pensen que soc el metge que ve a posar-los una injecció i ploren». No va ser el cas del nen de l’escola de les Dominiques de Tarragona que durant la recepció amb motiu de l’Any Jubilar Dominicà va abraçar espontàniament el Papa, el qual li va correspondre molt emotivament. Francesc va mantenir el sentit de l’humor fins a l’últim moment. En la recepció a Giorgia Meloni va comentar: «Algú va resar perquè el Papa se’n vagi al Paradís, però Déu ha pensat: ‘millor el deixo aquí una mica més’». També havia de tenir temps de parlar amb l’enviat de Trump. Bon Papa