Els camins de l’aigua al secà

La nostra celebració del Dia de l’Aigua ha consistit a fer la ruta ‘Els camins de l’aigua al secà’ que recorre l’Espai Natural Protegit Vall de Vinaixa, dins el terme municipal de Tarrés. El trajecte permet conèixer com els nostres pagesos se les empescaven antigament per tenir aigua al tros mitjançant cisternes o aljubs que recollien l’aigua de la pluja. Les construccions de pedra seca han estat restaurades i senyalitzades amb un encomiable treball de l’Ajuntament de Tarrés. El primer element que trobem són el pou i rentadors de Cal Popalau i Cal Perdiuet. El panell informatiu explica que fa unes dècades pujava a vendre peix a Tarrés la peixatera de Vimbodí. «Com que venia a primera hora de la tarda i a l’estiu feia molta calor, refrescava el peix al pou de l’hort de Cal Perdiuet i així, quan arribava al poble, la mercaderia semblava més fresca». Després trobem les fonts de la Fontanella i de l’Escletxa que acumulava l’aigua que surt de les escletxes de la pedra. Ambdues fonts estan situades al peu del camí per on anaven, a peu o amb carro, a Vimbodí a treballar, a fer gestions o a agafar el tren a l’estació d’aquest poble de la Conca de Barberà. L’aljub més gran que es conserva és el de la Comancervera. Els animals salvatges encara el fan servir per abeurar-se. Per cert, vam veure una família de senglars que van fugir cames ajudeu-me. A la cisterna de Cal Xifreret ens assabentem que per mantenir en bon estat l’aigua hi posaven de tant en tant un terròs de calç viva, un poderós desinfectant. Cal preuar l’aigua.