Deu anys dels Ganxets

Grans coses comencen a vegades de manera senzilla. Josep Poblet té un amic de Vila-seca, l’Anton Ricomà, que té Parkinson. L’expresident de la Diputació i exalcalde de Vila-seca, va considerar que l’Anton i jo, també afectat de Parkinson, ens havíem de conèixer i ens va posar en contacte. L’Anton és aficionat al tennis taula i jugava als Ganxets de Reus. Jo soc aficionat al tennis taula i jugava al Club Borges, de les Borges Blanques de Lleida. Només faltava una peça: Joan Carles Virgili. Un matí, vam quedar els tres (Ricomà, Virgili i jo mateix) a esmorzar al Viena de les Gavarres. Havíem sembrat la llavor de la secció de Parkinson del Club Tennis Taula Ganxets de Reus. Dues dones fan créixer aquella llavor: Cristina Zapata, presidenta de la recentment creada Associació Parkinson Tarragona, i Anna Crivellé, presidenta de la també nova Associació Parkinson Reus (qui diu que Tarragona i Reus no poden treballar plegats?). Actualment, més d’una vintena d’afectats de Parkinson juguem a tennis taula als Ganxets com a teràpia contra la malaltia. Així és com el club que presideix Virgili ha eixamplat la seva vocació social. Tanmateix, l’entitat del carrer Evarist Fàbregas se la coneix més pels èxits esportius del tennis taula femení, que ha arribat a guanyar la Copa de la Reina. «De tant en tant has de guanyar perquè la gent se’n recordi de tu», diu Virgili en una entrevista de Francesc Joan al Diari de Tarragona. No totes les institucions, però, se’n recorden dels Ganxets. Cal cantar-les clares.