‘Cien años de soledad’

Contravenint totes les prescripcions, després de visionar les imatges de cada capítol, n’he fet la lectura del llibre tal com el va escriure García Márquez. El productor executiu de la sèrie, Rodrigo García Barcha, ha dit que no s’ha de comparar el llibre constantment. «Són projectes germans que es complementen», ha dit García Barcha. Justament, aquesta complementació m’ha permès fruir amb més intensitat d’una obra considerada entre les deu millors novel·les de la història de la literatura. El Quixot del segle XX, han dit alguns crítics. Tampoc li hauria agradat a Gabo aquesta manera literària i visual de gaudir de la seva obra. Sempre es va oposar que es fes una pel·lícula de Cien años de soledad. Una de les raons era la por que les limitacions de durada mutilessin el text original. La fórmula de plasmar-ho com a sèrie permet una recreació molt fidedigna i exhaustiva. La història de Macondo està plena de fets màgics, però també de lliçons de vida amb frases per escoltar, per llegir i per rumiar. N’he triat algunes d’aquesta primera part de les aventures de la família Buendía: «La única diferencia actual entre liberales y conservadores es que los liberales van a misa de cinco y los conservadores van a misa de ocho». «En el exremo meridional del África había hombres tan inteligentes y pacíficos que su único entretenimiento era sentarse a pensar». «Uno no es de ninguna parte mientras no tenga un muerto bajo la tierra». «Los hombres se han acostumbrado tanto a la guerra que no saben como salirse de ella».