Quan s’aconsegueix una fita, després de la satisfacció, arriba el moment més ferm: mantenir l’èxit obtingut. En el cas del talent aquesta observació és adient perquè, en generar-se, s’escau la seva gestió i retenció per poder ser útil en espais totalment diferents als que s’ha construït el seu aprenentatge, els centres docents.
Al costat de la transformació digital i sostenible, emergeix un nou repte, el del talent. L’empresariat és conscient que les capacitats i habilitats dels i les professionals són les que permeten desenvolupar una oferta diferencial i aportar valor afegit als seus productes. Per aquesta raó, la recerca i estimulació del talent és una prioritat estratègica per a la qualitat i competitivitat de la producció.
Tanmateix, un desafiament d’aquesta envergadura exigeix una resposta conjunta del sector privat, les institucions acadèmiques i les administracions que permeti avançar cap la societat del coneixement. Les empreses han de continuar invertint en la innovació, la Intel·ligència Artificial (I.A.) i la sostenibilitat, derivades de l’aprenentatge efectiu per a ser exitoses i generar treball i riquesa per a tothom.
La gestió empresarial és clau per a l’impuls i la retenció del talent. Les persones són la peça clau de la seva tàctica, enfocada a atraure i fidelitzar els individus més aptes
La gestió empresarial és clau per a l’impuls i la retenció del talent. Les persones són la peça clau de la seva tàctica, enfocada a atraure i fidelitzar els individus més aptes. Es imprescindible creure en la formació i el desenvolupament personal dels equips per assegurar l’evolució favorable de l’empresa, generant valor i contribuint a assolir els objectius establerts.
Aquests dos paràmetres del talent són reptes aplicables a tots els àmbits de la societat, essent més visibles en el món productiu. La seva finalitat és desenvolupar el talent generat, dissenyant la metodologia adequada per adaptar-lo, atenent a la visió i missió de l’organització, tant per defensar-la com per desenvolupar les competències previstes en el futur pròxim.
S’han d’activar iniciatives rellevants d’aprenentatge de les habilitats soft que impactin realment en les persones i en el sectors de producció i serveis. A l’entorn de la digitalització es pot apreciar l’oportunitat d’actualització dels coneixements i habilitats per aconseguir les fites proposades.
S’han d’activar iniciatives rellevants d’aprenentatge de les habilitats soft que impactin realment en les persones i en el sectors de producció i serveis
Això suposa la creació d’una nova cultura de l’aprenentatge continu, facilitadora de la transformació professional en tots els seus nivells, construint ponts i trencant sitges entre geografies, negocis i persones. Escau enfocar els joves talents posant l’èmfasi en la comprensió de les persones vinculades, el disseny de possibles futurs i la intel·ligència cultural com a complement de les competències tècnica i metodològica.
La definició del talent com un gran solucionador sembla encertada. Cal, però, fer un pas més... Els problemes poden ser teòrics i pràctics. Els teòrics es resolen quan es coneix la solució, com succeeix amb els problemes científics o matemàtics; en canvi, els pràctics no es resolen quan es coneix la solució, sinó quan es realitzen. La seva resolució sempre és complexa i difícil perquè, en el procés, s’hi barregen idees, emocions, interessos, expectatives, esperances i dificultats; condicionants que s’han d’afrontar. És el moment de ‘la intel·ligència resolta’, el talent en un entorn sistèmic amb l’eina del coneixement per avançar amb convicció en el com i el per a què, triant les fites, dirigint el comportament, aprofitant la informació i regulant les emocions.
«De res no val que l’enteniment s’avanci si el cor es queda» (B. Gracián).
