Fa un any, Tarragona va ser notícia en diversos mitjans per un informe que la situava com la segona ciutat d’Europa en consum de cocaïna. Una dada alarmant que posava en evidència la magnitud d’un problema que afecta no només la salut pública, sinó també la seguretat i el benestar social. La notícia va sortir i, més enllà de l’impacte dels titulars, ningú hi va pensar més. Mai es va fer un seguiment profund ni una anàlisi de les causes ni de les solucions a implementar. Les dades eren esfereïdores, però, com passa massa sovint, la polèmica es va reduir a un titular que aviat va ser substituït per altres temes. La realitat, malauradament, continua sent la mateixa, i fa just una setmana sortia una actualització de l’estudi, que torna a tenir la mateixa conclusió: Tarragona, segona ciutat, de nou, en presència de cocaïna a les aigües residuals. Fa una setmana d’aquesta allau de titulars. Però ja ho hem oblidat? Ha tornat a passar el mateix?
No sé qui, però algú hauria de seguir-ho. I trobar-li explicació. No es tracta d’un problema que desapareixerà només amb una notícia impactant. Tarragona no pot permetre’s aquesta realitat amagada i sense explicació. Algú ha de seguir aquesta situació de manera constant, posar-hi el focus i exigir que les autoritats actuïn amb fermesa i de manera efectiva. Parlem de cocaïna. No és poca cosa. D’algun lloc deu sortir.
