Un laborable qualsevol, però un laborable especial. En diem el dia més bonic de l’any. Alguns privilegiats s’agafen festa i el gaudeixen sencer, però d’altres ho hem de combinar amb un ritme laboral que no és fàcil. Fem una passejada a primera hora, quan els llibres tot just surten de les caixes. O aprofitem el migdia, una mica més calmat, per remenar una mica i anar a fer un entrepà.
Parlem amb els llibreters. Ara tenen una mica de temps i ens poden atendre. L’hora massiva és la tarda, però de vegades és l’única manera de coincidir una estona amb la nostra gent. Especialment, amb els petits. Pensar: optarem pels número 1 o agafem alguna proposta menys mediàtica? I què passarà amb aquell llibre –sempre hi és– que mai vaig començar? Em fa gràcia una altra temàtica, així que carregaré de nou. I quin escullo per regalar? Rumio.
Ara també tinc molt al cap els llibres infantils. Estem en un bon moment. Gaudim dels contes, a casa. A la nit o al matí, abans d’anar a la llar d’infants. O a mitja tarda un diumenge qualsevol. Fa dies que miro, trio i remeno. Però qui ha d’escollir és ell. Veurem què li agrada. Entremig, roses. Joguines. Dracs. Corredisses. Ens atabalarà la gent. Esperem que no plogui i que el dia llueixi. És la gràcia.
Després, aquells rànquings tan previsibles. Els més venuts. Els noms de sempre. Benvinguts al dia més bonic de l’any.
