Primavera, parar i decisions necessàries

Aquella cosa que té la primavera. La son que no et deixa en tota la tarda. Les ganes de sortir. Que et toqui el sol. Passejar. Viure a fons el dia que s’allarga. Fer plans. Vacances. Pensar en l’estiu. On anirem? Celebracions. Aniversaris. Preparar fites importants. Esperar la Setmana Santa. Sant Jordi. Canvi d’armari. Colors vius. Una ruta. Agafem les bicis. Anem a nedar. Preparem el jardí. És gaudir del moment i també és fer plans. És treballar, però veure més a prop el descans de l’estiu. És viure un dia a dia intens però trobar petits moments i racons per respirar i fer una parada necessària. És intentar complir l’eterna promesa incomplerta de fer esport. És seure a una terrassa. Un tallat. Una lectura. Una amanida i tomàquets que encara no són de l’hort. Un dinar lleuger. Unes tapes. Un tomb sense rumb per les xarxes. La primavera també és al·lèrgia. Són aquells estornuts de matinada que et desvetllen llargues estones. La tos. Els antihistamínics. Les fotos boniques. Les flors. Les olors. És sortir del túnel. És prendre aquelles decisions pendents. És posar fil a l’agulla. Perquè la primavera també és determinació. No prorrogar més allò que ens remou. Dir les coses. Assumir nous reptes. Canvis d’humor. I ara som aquí. A aquesta muntanya russa tan magnífica que es diu primavera, i que enguany s’ha fet esperar més que mai. Benvingudes van ser, les pluges. Però que bé, que hagin acabat...