D’entrada, voldria que quedés clar que entenc totes les sensibilitats. Que defenso que cal respectar la natura i, més encara, en plena sequera. Però també em preocupa que es criminalitzi un esport sense anar més enllà.
El trial va néixer fa moltes, moltes, dècades. No és massiu, però té una bona parcel·la d’aficionats. Fomenta la cultura de l’esforç, la força, la precisió, la paciència, l’esperit de superació i segur que encara em quedo curta. Però ara no és popular. Sé, i en dono fe, que hi ha usuaris de motos de muntanya que són irrespectuosos amb l’entorn, amb la gent i que danyen la imatge del col·lectiu.
Però això passa a tot arreu. També sé, i també en dono fe, que hi ha persones que estimen aquest esport, que estimen la natura i que l’únic que volen és poder-lo practicar sense estar al marge de la llei. El trial no està regulat. Hi ha escoles infantils però, després, tot queda diluït. On es pot practicar? Ni idea.
De veritat que ningú posa sobre la taula aquest debat? Podríem passar de la simple criminalització i persecució a la regulació? Podem posar, si us plau, tots els elements sobre la taula, i no fer còctels perillosos i plens de demagògia? Es permetrà el declivi, o fins i tot la desaparició, d’un esport que ens ha portat noms com l’enorme Toni Bou?