A primers de mes, el diari Segre publicava una esquela del senyor José Luis Peinado Ibáñez que, a primera vista, responia als cànons habituals d’aquest tipus d’anuncis funeraris. L’esposa, el fill, la filla política i altres familiars demanaven una oració per l’etern degans del finat i anunciaven el lloc i l’hora de la cerimònia religiosa. Tot molt corrent si no fos perquè al final hi havia el següent remat: «Nota: Hermanos y familia que no se ha preocupado, que no se molesten en venir». No és la primera vegada que llegeixo en una esquela una invectiva contra algun parent. Cap, però, ha superat l’esquela que va publicar La Vanguardia amb el següent epitafi: «Emilio Miró Paniello. Hijo de Pilar i Emilio. Ha dejado este mundo sin haber aportado nada de interés». Això d’aprofitar les esqueles per quedar-se ben descansat pot anar a més. A veure si els diaris haurem de fer com el bisbe d’Osca que ha prohibit que durant els funerals es llegeixin discursos o cartes alienes a la litúrgia i a «l’esperit de la celebració sacramental que les exèquies requesten». Si no hi posem fre, els periodistes haurem de contrastar les esqueles i tot. En aquest cas, què han de replicar els germans del difunt Peinado?
Josep Ramon Correal. Periodista. Exdirector de Diari de Tarragona