Maria Àngels Viladot ens ofereix Dibuixos amagats, un llibre de narrativa lluminosa, perspicaç, profunda, ben construïda i empàtica.
Utilitzo aquest adjectiu, «empàtica», en últim lloc, però és potser el més importat, perquè en l’obra la qualitat es fa present des del principi ja aplicada a la persona, costums i situació de l’àvia Rosa. I, en el transcurs de la novel·la, aquesta expressió comunicativa fa que el sentit dels personatges diversos arribi plenament als lectors.
Els qui, en la infantesa i adolescència, hagin tingut parents a qualsevol ciutat que requereixi un viatge, periòdic o no, per retrobar-los, passats els anys conserven fotografia, memòria o escrit d’aquella gent distant, del edificis, del trànsit, de la llum del moment. És plaent recuperar aquelles vivències i tornar els colors originals als paisatges que per un temps van ser nostres.
El temps de la reconstrucció d’èpoques viscudes amb tota intensitat, exigeix també de l’autor, en general, una contenció relativa per tal de no desbordar-se en una novel·la-riu, oceà, volcà
En la recreació que Maria Àngels fa de la persona i ambient que envolta l’àvia Rosa hi podem trobar moments gairebé paral·lels i, amb els anys, enyorats. Per això l’autora ho escriu amb matisos vius. Maria Àngels Viladot demostra així la solidesa de la memòria, amb les seves observacions i dimensions, que serien els relleus; perquè la literatura crea, mostra volums i relleus, no ha de ser pas plana, per això dóna vida a llocs i personatges.
El temps de la reconstrucció d’èpoques viscudes amb tota intensitat, exigeix també de l’autor, en general, una contenció relativa per tal de no desbordar-se en una novel·la-riu, oceà, volcà.
Hi ha qui volgudament s’hi aboca. No és el cas de Maria Àngels Viladot, que manté en el seu relat una fluïdesa, això sí, apassionada i rica però no pas excessiva, cosa que distorsionaria el relat. Per això els «dibuixos» anunciats s’amaguen.
La narració va presentant amb agilitat les imatges que vertebren l’argument de l’obra. Impressiona el poderós marc temporal en què s’encarna el temps escollit per l’autora: el clima polític, candent, i els universitaris com a detectors precoços de la situació del país dins del marc dels àmbits col·lectius i gremials.
Impressiona el poderós marc temporal en què s’encarna el temps escollit per l’autora: el clima polític, candent, i els universitaris com a detectors precoços de la situació del país
Sobre aquestes situacions, tantes vegades provocadores per als joves, que solen prendre en alguns temes decisions dràstiques en sentits diversos, Carol, Oriol, Lupe i Isidre viuen les seves experiències d’aprenentatge social. Ells són el dibuix, visible en aquest cas, d’una classe amb determinació per posar el fonament del moviment social i influent del país.
Relacions personals incipients; punts de trobada entre intel·lectuals i artistes; locals-santuari; llocs d’estiueig; carrers de ciutat on es consoliden les relacions i on l’entramat de les amistats profundes, un cop consolidat, pot desembocar en tragèdia.
Un recorregut vital amb la pluralitat que, a mesura que els mesos passen, deriva cap a intimitats particulars; quan va acabant i perfilant el dibuix amagat fins que es fa visible.
Novel·la excel·lent, completa, rica, que s’il·lumina de reflexos solars i ofereix vespres amb tints de muntanya blava i de confidència esperada.
Benvinguts els dibuixos de Maia Viladot, d’agradosa lectura.