Us presento un país on hi viuen uns éssers resignats que s’han fet a tot. Bàsicament treballen. Treballen i paguen molts diners cada tres mesos, tornen uns diners que prèviament els han pagat i els han de guardar per donar-los religiosament a l’estat. Quatre vegades l’any han de fer un resum de tot el que cobren i n’han de pagar un bon tant per cent. De vegades intenten deduir alguna despesa que han fet, sigui de telèfon, de lloguer, de compra d’algun aparell tecnològic per treballar, gasolina, sopars, el que sigui, mirant de buscar tiquets per justificar qualsevol compra professional, però cada vegada es troben més entrebancs per poder desgravar alguna cosa. Per poder fer tot això han de pagar, lògicament. Ser autònom actualment té un preu, el mínim és de: 283 euros i a partir d’aquí l’import va pujant. Es queixen sovint que de vegades no els caldria treballar ja que el marge és ben poc i tenen males idees, passar-se al costat perillós de la vida; cometre una il·legalitats; cobrar en negre, oh no! Això és massa gros! Millor seguim escanyant-nos sense queixar-nos.
De vegades viatgen, per feina lògicament, a d’altres països on hi viuen persones que si no van a treballar poden agafar una baixa i els dies que no fan feina els cobren igual, que tenen vacances remunerades, que no han de pagar cada mes per treballar ni han de fer mini declaracions de la renda quatre vegades l’any, sinó que ho resumeixen tot en una de sola. Fins i tot n’hi ha que quan arriben a casa poden relaxar-se i desconnectar i no els cal seguir fent feina.
La sorpresa és mútua. També hi ha aquells que treballen per un sou baix i reben el que es coneix com incentius, un plus per haver fet la feina ben feta, el que seria el normal vaja. Aquest país encara està més desgastat per la Covid, els petits empresaris amb l’aigua al coll, els treballadors per compte propi treballen a casa amb la canalla que no pot anar a l’escola perquè han confinat la seva classe i no poden dir a la feina que no hi van, òbviament. Hi ha països molt llunyans que també tenen aquest tipus d’habitants però resulta que no els espremen com en aquest, paguen molt poc per poder exercir la seva feina, o res, només pel que facturen, el que es coneixeria com lògica i empatia amb els emprenedors.
Ara el govern ha volgut fer un gest per contentar els treballadors per compte propi, els ha dit que els ha escoltat i es mereixen pagar pel que facturen, -que bé! Van pensar tots unànimement, fins que van fer números creient que per fi podrien respirar i es van adonar que era el principi del final, i que el que realment surt a compte és marxar del país. Quina llàstima no haver pogut entrar a treballar de funcionari al Parlament.
* Comunicadora. Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.