La casualitat. Creuen en ella? Se’n diu casualitat a la combinació de circumstàncies que no es poden preveure ni evitar. Aquestes circumstàncies inevitables i imprevisibles són les que van portar el doctor Alfons Moral a dedicar-se a la neurologia per a després enamorar-se d’aquesta i centrar la seva carrera a tractar persones que pateixen malalties neurològiques.
Moral va estudiar la carrera de medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona i durant el període de formació va estar en aquest mateix hospital en el servei de neurologia. «Això va marcar el meu futur perquè va despertar en mi aquest interès per la neurologia», explica el metge, qui afegeix: «Arribo a la neurologia per atzar. Jo era estudiant de medicina i per un conegut vaig acabar en neurologia i vaig acabar enamorant-me d’ella. Si en aquest moment me n’hagués anat a una altra especialitat la meva vida hauria seguit un altre camí», relata.
Per aquest motiu, quan va fer el MIR i havia de triar plaça va optar per aquesta mateixa especialitat, que la va fer a València. També va estar a Madrid fent neuropatologia -com a especialitat-i una vegada acabada la residència va ser a l’Hospital de la Mar un parell d’anys per a després anar al Consorci Sanitari del Garraf a l’Hospital dels Camils on va estar prop de 30 anys.
Fa aproximadament cinc anys va rebre l’oferta de venir a la Xarxa Santa Tecla com a coordinador de neurologia, la qual cosa «va suposar un repte i una oportunitat de tirar cap endavant uns projectes que a la meva edat m’han renovat l’energia».
En aquests moments es troba coordinant un grup de deu professionals que toquen moltes branques de la neurologia, com la neuropsicologia o la neuropediatria. «Entre tots ens ocupem de l’atenció a les persones amb malalties neurològiques», explica Moral.
El seu paper, a més de fer treball assistencial, és coordinar l’equip i tirar cap endavant diferents projectes. Un dels més importants és la creació de la Unitat de Malaltia d’Alzheimer i altres demències, sent pioners en la recerca d’aquesta malaltia gràcies a uns biomarcadors. També han treballat en la implementació del servei Teleictus, al Vendrell, que permet una atenció ràpida i immediata. A més, compta amb dues unitats per a l’esclerosi múltiple, unitats del tractament específic de les cefalees i maldecaps.
En tenir tants projectes, el seu dia a dia va canviant. «Hi ha dies que estic en Llevant, uns altres en el mateix de la Tecla», explica. «A vegades faig activitat assistencial, visites a consultes externes... i hi ha dies que estic localitzat amb una cerca per totes les urgències que puguin sorgir des de l’UCI, Urgències o planta. A més, hi ha hores que tinc de coordinació del servei i reunions amb direcció».
Malgrat l’entrada de nova tecnologia en els últims anys, Moral ho té clar. El més important del seu treball és la proximitat amb el pacient, sabent escoltar-lo i valorar-lo. «Nosaltres no tractem les malalties neurològiques, sinó que tractem a les persones que les pateixen. Per aquest motiu, hem de mirar al malalt, explorar-lo i saber com està abans de fer un diagnòstic», assegura. Per això, els seus fidels companys són un martell de reflexos, un bolígraf i un clip per a comprovar la sensibilitat.
Això és el que els intenta ensenyar als joves que entren. «Crec que és una de les grans virtuts que vivim en neurologia: la incorporació constant de gent nova que fa que en els equips tinguem integrants de totes les edats, i això ens permet revitalitzar-nos i estar al dia no sols dels avanços mèdics, sinó dels costums».
