Els seus ulls es detenen un moment en uns xiquets que juguen al parc amb el seu pare. Una escena quotidiana aquí i que a Ucraïna ja no és possible. Ella també té un fill, Leo, que aviat farà dos anys. Karyna (21 anys) va fugir d’Ucraïna sola aquell febrer del 2022, amb 18 anys i embarassada de cinc mesos, en un interminable viatge en tren i autobús d’una setmana fins arribar a Catalunya. Ara viu a Santa Bàrbara amb la seua família catalana, amb qui ja passava els mesos d’estiu abans de la guerra, des del 2016. Karyna ha perdut un germà i quasi tots els seus amics han mort a la guerra. Ara pot parlar-ne. Abans no podia.
Fins el 24 de febrer del 2022, Karyna Liebiedieva era una noia de 18 anys, que estudiava econòmiques i màrqueting i treballava a Kíiv, amb parella i embarassada de cinc mesos. Karyna era òrfena, tampoc havia tingut una vida fàcil. Però en el moment en què Rússia va envair Ucraïna res va tornar a ser el mateix. D’un dia per a l’altre va haver de deixar el que era la seua vida i fugir del seu país. La seua exparella i pare de la criatura va ser cridat a files. Després d’un viatge inhumà i sola va poder-se retrobar amb la seua família catalana, formada per Bàrbara i Jordi, a qui considera els seus pares, i els seus fills Cinta, Ruben i Àlex, ara ja germans. El matrimoni format per Bàrbara Rodrigo i Jordi Ferré, amb els seus fills, havia acollit des del 2016 a Karyna i el seu germà Denys, amb És per Tu, una entitat sense ànim de lucre per l’acollida temporal de xiquets que viuen en zones contaminades de radiació a Txernòbil. Al juliol del 2022 va nàixer el seu nadó, Leo, i després va començar a treballar, recolzada per la seua família en la cura del petit. Ara viu amb la seua actual parella, també a Santa Bàrbara.
«No vull tornar a Ucraïna. Em quedaré aquí amb els meus pares. Estic construïnt una vida nova», explica, asseguda al parc de Tortosa, en un català perfecte. «Allà ha canviat molt la situació i aquí no arriba la informació, no surt el que està passant a les notícies. Hi ha un horror allà i aquí ens n’hem oblidat. Hi ha 20.000 xiquets desapareguts que se’ls han emportat a Rússia i 2.000 com a mínim de morts».
Karyna, ara mare, pensa sobretot en els infants: «allà estaria ara el meu fill si jo no hagués marxat». La gent li diu que té sort, que ella ha pogut fugir i aquí pot estar tranquil·la. Sí, per suposat. «Però una part del meu cor està allà». Es desperta per la nit plena d’angoixa, amb imatges d’extrema violència de la guerra que li arriben pel telèfon, pensant en els seus amics, o si la truquen des d’allà i ja no pot concebre el son. Com s’aprèn a viure amb això? Tampoc pot apartar-se, de cop, de tot el que va ser la seua vida fins els 18 anys.
Karyna denuncia les violacions dels drets humans que s’estan cometent en aquesta guerra: «Estan violant mares davant dels seus fills. I fills davant les seues mares. Estan torturant i matant persones davant les seues famílies. És tan fort el que està passant. Jo entenc que a un soldat li diguen que ha de llençar una bomba, però fer tot això? No hi ha cor. Aquells poden ser la teua família, els teus amics. Ens hem de posar en la pell dels altres».
Karyna ha perdut un germà i del seu grup d’amics ucraïnesos, la seua colla de 24 joves, només en queden cinc de vius. Un va morir en una explosió al seu pis i la seua parella es va suïcidar al dia següent. «Això aquí no se sap. Que la gent allà no està només morint directament per la guerra. S’estan suïcidant perquè no poden més, perquè maten davant dels seus ulls els que estimen».
Sota l’ombra dels plataners els seus ulls verds es tornen més foscos. Mira un grup de joves que estan a una taula propera, fent el vermut. Riuen. Pensa en els seus amics. «Per a mi era molt difícil parlar d’això abans, però ara puc dir-ho. Vull ajudar. Em preocupen sobretot els xiquets, molts s’han quedat totalment sols, i l’impacte psicològic que estan patint. Jo també vaig ser òrfena i vull ajudar... En el fons crec que al món encara hi ha bones persones i que estes poden canviar-lo».
Ajuda als infants
Karyna és llicenciada en economia i finances, va poder acabar la carrera que estava estudiant telemàticament. L’any passat va treballar com administrativa al Consell Comarcal del Baix Ebre i també al sector de la restauració, però ara no té feina i aprofita el seu temps per ajudar els xiquets d’Ucraïna i en recollir donatius a través de l’associació Children of war. Parla català, castellà, anglès, ucraïnès i rus, així que confia en trobar feina aviat. Fa uns dies va portar a terme una xerrada sobre la guerra a l’Institut de l’Ebre, a Tortosa, i està oberta a fer més trobades. Per contactar amb ella o enviar ajuda als xiquets d’Ucraïna es pot escriure al correu karinalebedeva2206@gmail.com. Les persones donants rebran informació i fotografies concretes dels nens ajudats.