La Festa del Renaixement de Tortosa compta amb una legió d’incondicionals, tant per preparar-la com per gaudir-la. Aquesta 25 edició ha permès fer un balanç de com ha anat evolucionat i creixent aquest esdeveniment de recreació històrica; una consolidació que no hagués estat possible sense la implicació de molts veïns, alguns en totes i cadascuna de les edicions des del 1996.
El Diari recull la història de quatre d’aquests tortosins i tortosines que any rere any participen i gaudeixen d’aquesta cita, declarada Festa d’Interès Turístic Nacional, Festa d’Interès Turístic Local i la Placa d’Honor del Turisme de Catalunya.
La Festa del Renaixement també va ser escollida, per votació ciutadana, com un dels 7 Tresors del Patrimoni Cultural de la ciutat, en el context de la celebració de Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021
«A través de la música he trobat el meu lloc a la Festa»
Rosa Caballol és la directora del Cor Flumine. Aquesta agrupació de cantaires ofereix un dels espectacles amb més solera de la Festa del Renaixement: el Cantina Cantorum. Una proposta que, a partir d’una història guionada que succeeix en una taverna, permet gaudir de peces musicals del Renaixement d’arreu d’Europa. «La principal característica és la polifonia», explica Caballol, que al llarg dels anys ha anat estudiant i aprofundint en aquesta època a través del que més l’apassiona. «Amb la música he trobat el meu lloc en la Festa», admet.
Al Cantina Cantorum cada any s’hi introdueixen elements nous o d’actualitat: «així, enguany parlem de com s’ha encarit l’alfals dels matxos, o el preu de les candeles», explica.
El Cor Flumine va rebre durant la cerimònia d’inauguració del passat dijous l’estendard de la Festa, amb el que des de l’Ajuntament es reconeix la tasca duta a terme durant aquest primer quart de segle. «Estem molt orgullosos que es reconegue la constància i que hem obert camí en aquest tipus de proposta artística», afirma.
Al llarg d’aquests dies el Cor Flumine ofereix sis passis del Cantina Cantorum, mentre que avui cantaran també a la missa d’època de la catedral de Tortosa. Caballol remarca la importància també de la música religiosa de l’època del Renaixement, quan es produeix la Contrareforma, i la rellevància de la catedral tortosina, que fins a la Guerra Civil va disposar d’un orgue i d’un mestre de capella.
«L’èxit recau en la participació de bona part de la ciutat»
Joan Carles Bonfill ha estat involucrat en la Festa del Renaixement des de la seua primera edició, l’any 1996. Formava part de la comissió de festes quan el llavors regidor Ramon Cardús va fer la proposta de crear una festa de recreació històrica, centrant-se en l’època de major esplendor de la ciutat. «La primera edició es va celebrar al mes de maig, però posteriorment es va decidir traslladar a l’estiu, quan ens poden visitar més turistes d’arreu», recorda.
Aquest tortosí de 49 anys és actualment el president de la Colla Gegantera de Tortosa, on hi toca la dolçaina, a més de ser treballador municipal, com a inspector de serveis. Així, viu la Festa intensament tant en la seua preparació, les setmanes prèvies a l’inici, com també des de la vessant més festiva. Surt en tots els recorreguts de la cort de bèsties, amb els gegants, l’àliga o les cucaferes, entre d’altres.
Amb la Festa del Renaixement, la ciutat ha anat incrementant els elements festius, com ara els gegants del Renaixement (que reprodueixen Cristòfol Despuig i la seua esposa Mariana Curto), el ball de Cavallets, els nans del segle XVI o també la parella de gegants jueus, «per comptar així com gegants de les tres cultures que vivien a la ciutat», explica.
Al seu parer, l’èxit del Renaixement és que s’ha anat estenent com una taca per arribar a tothom, i s’ha fet gran amb la implicació de molts sectors de la ciutat. «Sense la implicació de tantíssima gent una festa com aquesta no seria possible», remarca.
«Per als vestits dels nobles ens fixem en quadres de l’època»
Inma Jardí és, als seus 81 anys, una de les majors entusiastes de la Festa del Renaixement. Durant molts anys va estar al capdavant de les famílies nobles, un grup de gent de la ciutat que es vesteix i representa les grans famílies de Tortosa durant l’època del Renaixement. En el seu cas, representaven la família Garret i apareixen en un dels cartells de la Festa: el de 2004, vestits amb les millors gales i fins i tot amb un cotxet de bebè de fusta.
Inma Jardí compta amb un extens armari amb tot tipus de vestits d’època i senyorials, d’home, dona i nen, elaborats a partir de quadres i d’una important recerca feta per ella mateixa, que reprodueixen fins a l’últim detall. També les joies, que les feia el seu marit. Així per exemple, hi ha un vestit que reprodueix un quadre de Carles I desembarcant a Laredo, o un altre fet a imatge d’un fresc de la basílica de la Santa Croce de Florència, a Itàlia.
Al seu entendre, una de les claus de la Festa del Renaixement de Tortosa és el seu rigor històric.
Jardí ja no es vesteix de noble, però no es perd els principals actes de la Festa, com ara la inauguració o les danses de les famílies nobles. «A mi, de la Festa del Renaixement, m’agrada tot», remarca.
Així, actualment també hi participa d’alguna manera, ajudant els que sí que es vesteixen a escollir vestits, robes o joies. I és que compta amb un extens arxiu de fins a 1.700 quadres de l’època, recopilats amb cura per esdevenir models adients per a la Festa.
«És un revulsiu i permet prendre consciència sobre el nucli antic»
Arturo Gaya, el Quico de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, porta la Festa del Renaixement a la sang. El grup hi participa des de la primera edició: al 1996 com a rodamons pel carrer i des de la segona ja amb l’espectacle ‘La Taverna d’Enrico’. Gaya recorda que Ramon Cardús els va proposar que creessin un espectacle que pogués quedar com un clàssic de la Festa. I sense dubte que així ha estat.
Aquest espectacle musical s’ha representat en diferents emplaçaments, primer al claustre de l’antic convent de Sant Joan (Casal Tortosí), després a les Avançades de Sant Joan i finalment a la ubicació actual, a la plaça Menahem ben Saruq, al barri de Remolins a tocar de la torre del Célio. També han estat diversos els actors que han donat vida a Enrico Provinciale, genovès de Ferreries descendent de Colom. Entre ells, als inicis, Quique Pedret, que després passaria a ser el Noi. Actualment és Isaac Morera l’encarregat de conduir aquesta popular funció, en la que els assistent veuen vi de Batea, degusten baldanes i canten les ja més que conegudes cançons.
Segons Gaya, el Renaixement mostra que els veïns de Tortosa sí que són participatius i s’impliquen en un esdeveniment que amb els anys s’ha convertit en un revulsiu, «a nivell turístic, cultural i en molts altres àmbits». «Es posa de relleu el patrimoni i permet prendre consciència sobre el nostre nucli antic», explica el músic, que ha vist com la seua ja clàssica proposta està omplint tots els passis previstos per aquests dies.
