Diumenge 25 de juliol de 2021, dia en què es complien 83 anys de la Batalla de l’Ebre, diverses persones es van reunir a la cota 705, a la Serra de Pàndols, per homenatjar a les víctimes i combatents de la que va ser la batalla més sagnant de la Guerra Civil.
En l’acte d’homenatge, al qual van assistir familiars i representants polítics com la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró o l’alcaldessa de Pinell de Brai, Eva Amposta, es va fer l’ofrena de flors al Monument de la Pau acompanyada d’un duet de violins de l’escola d’estudis musicals Migjorn de Gandesa. Durant l’esdeveniment, la consellera va remarcar que, tot i el context de pandèmia i les restriccions, el Govern no volia «deixar de reivindicar les víctimes d’aquella barbàrie» i ha refermat el compromís de l’executiu en les polítiques de memòria democràtica i la importància de no oblidar la història. «A les víctimes, els ho devem i com a societat, ho necessitem. Hem de mantenir la memòria viva i explicar-la als joves perquè perduri. El coneixement és un antídot davant els totalitarismes que rebutgem en qualsevol de les seves manifestacions», ha afegit. Ciuró també ha subratllat la tasca del Memorial Democràtic, els ajuntaments, consells comarcals i entitats per conservar la història i ha reiterat la seva ferma voluntat de persistir en la retirada del monument franquista de Tortosa. Ciuró confia que es resolgui al més aviat possible, tot dient que hi ha una llei vigent que avala la retirada de símbols feixistes: «Volem que el monument passi a la història. I si passa enguany, millor que l’any que ve».
Malauradament, a causa de l’avançada edat dels supervivents i de la situació sanitària, en l’acte només hi ha pogut participar un membre de la Lleva del Biberó. Salvador Farrés ha recordat els horrors de la Guerra: «Amb 17 anys se’m van emportar de casa, no sabia on anava i el primer que vaig veure va ser un ferit amb la cama tallada. Llavors vaig saber on anava. Et trobaves amb coses que no t’hi havies trobat mai» Mari Carme Godall, filla de Pere Godall, qui fou president de la lleva, apunta la necessitat de continuar fent l’homenatge: «Aquest monument és per a la Pau, d’una banda i de l’altra. Volem que les generacions futures sàpiguen què va passar. Eren nens que estudiaven i es van trobar amb una arma a les mans. A disparar i veure com els anaven matant». Andreu Caralt, de Terra enllà, també destaca l’acte com una eina per a la memòria i l’aprenentatge. «La importància d’aquests actes és per recordar què és el que va passar i que l’ús de les armes i la violència no ha de ser el mètode per resoldre els conflictes».
Avantprojecte de llei
Durant l’acte d’homenatge, la consellera Ciuró ha anunciat que s’està treballant en un avantprojecte de Llei catalana de memòria democràtica que es presentarà a principis de l’any que ve. Segons ha explicat Ciuró, entre moltes altres mesures, aquesta llei vol evitar actes públics d’exaltació o homenatge al franquisme o actes contraris a la dignitat de les víctimes i dels seus familiars. «Aquesta és una llei que volem aprovar amb el màxim consens parlamentari possible, perquè tothom ens l’hem de fer nostra. És una qüestió de justícia històrica». Ha afegit la consellera de Justícia.
Homenatge a Micheal O’Riordan
Ahir al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE) va tenir lloc l’entrega d’un retrat realitzat per Pere Piquer del brigadista irlandès Micheal O’Riordan. El retrat va ser entregat per la Comissió de la Dignitat i col·locat a la vora de la pintura mural donada l’any 2018 per aquesta mateixa entitat. L’obra artística, també realitzada per Piquer, representa el pas del riu a l’inici de la Batalla de l’Ebre del mateix brigadista portant la Senyera.