Els bous, analitzats al Parlament: la ponència per modificar la llei aprova 89 compareixences

Tècnics, veterinaris, alcaldes, ramaders, aficionats taurins i defensors dels drets dels animals aportaran la seva visió sobre si cal o no prohibir els bous embolats, capllaçats i a la mar

20 enero 2024 17:39 | Actualizado a 21 enero 2024 07:00
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Parlament de Catalunya ha celebrat aquesta setmana la primera sessió de la ponència que debatrà la Proposició de llei de modificació de la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, que pretén prohibir les modalitats de bous embolats, capllaçats i a la mar. En aquesta primera sessió es va aprovar el pla de treball, que inclou un total de 89 compareixents.

S’han programat dues reunions al mes, en les que s’escoltarà la visió de sis ponents en cadascuna, corresponents a tècnics, veterinaris, alcaldes, ramaders, aficionats taurins i representats d’entitats defensores dels drets dels animals, que van impulsar i promoure aquesta modificació de la llei presentada finalment a la Cambra pels grups dels Comuns i la CUP. Els primers compareixents han estat convocats per al 2 de febrer.

Des de la Plataforma Prou Correbous i entitats que en formen part com l’ampostina Tots Som Poble posen en dubte la necessitat que compareguin aquesta norantena de persones a la comissió, i afirmen que és una estratègia per allargar la ponència i que no s’arribi a votar la modificació de la llei i decaigui la proposta amb el final de la legislatura al Parlament.

Des de Tots Som Poble, afirmen que les festes amb bous són una festa heretada dels avantpassats, «però les tradicions i els costums han d’anar canviant segons evolucionen les societats, i en la societat actual del segle XXI el maltractament animal ja no és cultura».

«El nostre Parlament ha de reflectir el sentiment del 80% dels catalans, que són contraris als correbous, en comptes de rendir-se a un grup reduït de persones, bàsicament ubicades a les Terres de l’Ebre, mogudes per interessos concrets econòmics o de divertiment».

Per la seua banda, l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre lamenta la «rapidesa amb la que es vol fer aquest debat tant important» i que s’hagin quedat fora molts dels experts que van proposar i per contra sí s’escolti veus com la de Pilar Rahola, «amb res a aportar a aquest debat».

«Nosaltres defensem el debat i el diàleg, estem oberts a parlar i a modificar el que faci falta per a millorar, però no ens trobaran en el camí de la prohibició», afirma el president de l’Agrupació, Santi Albiol. Els organitzadors d’actes taurins cridats al Parlament defensaran que l’actual llei en vigor és la principal garantia que no hi ha maltractament animal en les modalitats que ara són motiu de debat.

Les modalitats al punt de mira

La llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, defineix el bou capllaçat com la modalitat que consisteix a deixar anar un bou pels carrers d’una població, lligat per les banyes amb una corda, amb l’objectiu de controlar-ne el pas pel recorregut. Pel que fa a l’embolat, consisteix a deixar anar un bou en una plaça o en carrers tancats. A aquest animal, li ha estat col·locada una estructura metàl·lica a cada banya, amb dues boles d’estopa enceses a la part superior. Els bous embolats es programen per la nit.

Pel que fa als bous a la mar, són com els de plaça (consisteix a deixar anar els animals en un recinte tancat, una plaça o un lloc similar, construït amb barreres de protecció i grades per al públic, per a evitar que surtin d’aquest recinte), però en un port o platja, de manera que l’animal pot caure o tirar-se a l’aigua. Aquests se celebraven a l’Ampolla o les Cases d’Alcanar, però des de fa alguns anys s’han deixat d’organitzar.

Comentarios
Multimedia Diari