La Plataforma en Defensa de l’Ebre i l’Associació pels Sediments no estan conformes amb la prova pilot per mobilitzar sediments que ha arrencat la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre a l’embassament de Mequinensa. Aquests sediments o fangs s’acumulen des de fa dècades al marge del riu Segre a l’altura de Mequinensa i la prova consisteix en mobilitzar uns 13.000 metres cúbics de fangs per estudiar com es comporten riu avall. No obstant això, la PDE i la Plataforma pels Sediments consideren que aquesta maniobra no aportarà dades significatives i reals i que no és «el que el delta de l’Ebre necessita».
Les dos plataformes també consideren que la prioritat de la CHE és retirar els fangs que s’han acumulat a Mequinensa i que estan causant molèsties. Tot plegat «una rentada d’imatge» que no aportarà dades representatives i que no contribuirà a reduir la subsidència (enfonsament) del delta de l’Ebre.
Ambdues entitats també han criticat «el silenci» de la Generalitat de Catalunya. «Denunciem la passivitat de la Generalitat, que no ha dit res al respecte sobre aquesta prova. Ens sentim abandonats. Necessitem una implicació directa de la Generalitat, és vital per al futur del Delta. No pot ser que només siguem la PDE i Sediments defensant-ho», ha expressat en aquest sentit la portaveu de la PDE Susanna Abella.
Per a la PDE, la CHE al seu pla de Conca de l’Ebre «ha venut aquesta prova pilot com un gran projecte amb un títol pompós, però sense contingut efectiu. Representa menys del 0,5% del pressupost del pla»», en paraules d’Abella. «Aquesta prova no és el que demanem. No volem que la gent tingue una visió equivocada. Serà positiu per aprendre, clar, però això no és el que el territori necessita», ha remarcat la portaveu.
Al parer de la PDE les dades resultants d’aquesta prova pilot tindran uns valors molt baixos, seran dades «ínfimes». Consideren que són unes quantitats de sediments insuficients i que «l’imprescindible és que arriben a Riba-roja, mentre que amb la prova es quedaran a dalt. Haurien d’haver arribat una mica més a dalt on l’Ebre té més força. No hi ha capacitat per arrossegar-ho».
Segons la plataforma el Delta es va crear amb entre 20 i 30 milions de tones a l’any de sediments. Actualment pel riu Ebre baixen uns 100.000. «De forma que necessitem uns 2 milions de tones. Amb la prova solament portaran sediments al mig de la llera del Segre i creiem que no arribaran més enllà de 2 kilòmetres».
El geòleg Álvaro Arasa ha corrobat amb dades tècniques els dubtes de la PDE al respecte d’aquesta prova. «Els cabals del riu ara no són significatius. Ara estem en 80 m3/s», ha apuntat. «Les riuades són les que transporten les arenes. Els fangs necessiten un dragatge i portar-los en colmateig com abans, als anys 60». Si el cabal del riu durant una riudada ascendeix a uns 400 m3/s serà el moment en què aquests sediments dragats podran baixar.
Manifest signat per 17 entitats
L’Associació pels Sediments ha recollit el suport de disset entitats més, que han signat un manifest contra aquesta prova pilot. El portaveu Josep Juan Segarra ha considerat la prova com una «rentada de cara i d’imatge» i que hi ha «intoxicació informativa, ja que s’està confonent a la població». Per a Sediments, el que és realment necessari és aplicar una gestió «integral» dels sediments, i no una operació concreta que resulta «una aberració anticientífica». El manifest fins i tot quantifica que transportar sediments amb camions és trenta vegades més car que fer-ho amb el bombeig i el transport per canonades.
Reivindiquen d’aquesta manera «proves reals» com posar en pràctica els mètodes de bypass per hidrosucció (canonada amb bombeig) - un projecte que va oferir pagar la Generalitat amb 5 MEUR-, o obrir les comportes de Riba-roja i Flix amb buidatges controlats que arrosseguin sediments pels canals i desguassos de fons.
Inici dels treballs
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) han començat els treballs per mobilitzar sediments des dels pantans de Mequinensa i Riba-roja. Es tracta d’una prova pilot que s’ha iniciat amb l’adequació del terreny perquè la maquinària pesant pugui treballar-hi amb més facilitats i que s’allargarà fins a mitjan 2024. El cap de l’àrea de Gestió Ambiental de la CHE, Lorenzo Polanco, ha explicat que la prova s’inclou en una primera fase de treballs que té un pressupost d’1,2 milions d’euros i en què es mouran uns 13.000 metres cúbics de sediments. Per fer-ho, s’aplicaran diferents metodologies i s’estudiarà quina és la més eficient per a futures actuacions.
