Els concerts de Miki Núñez, Pep Gimeno «Botifarra», Rampaire i Paula Valls, activitats més tradicionals com el Concert de Bandes o el Concurs de Vestits de Paper i d’altres de nova creació són algunes de les 170 activitats que conformen el programa de Festes Majors d’Amposta, que arrenquen demà i se celebren fins el 18 d’agost. Parlem amb l’alcalde sobre les festes, però també sobre projectes d’actualitat.
Amposta és un dels municipis que més intensament viu les seues festes. Tot a punt?
Tot a punt. Enguany les festes segueixen el model que vam implementar fa uns anys, amb concerts a diferents llocs segons el públic: la plaça de l’Ajuntament, l’aparcament de les antigues piscines i la zona jove al passeig del Canal. També enguany recuperem el Concurs de Vestits de Paper dins de les festes. I el canvi més significatiu d’enguany és que fem la presentació de les representants de les entitats en un model d’un sol acte juntament amb el pregó. Crec que és positiu i coherent per a la ciutat. Li donem molta rellevància a les representants de les entitats. Hi ha quasi una setantena per entitat. Amposta és això: associacionisme, solidaritat.
Un pregó a càrrec de la remera olímpica Aina Cid.
Sí, busquem sempre la paritat entre homes i dones i enguany volíem algú jove i que fos representantiu de la nostra ciutat. I a ningú se li escapa que Amposta és esport. Aquí tenim el Centre de Tecnificació Esportiva i l’Aina és un referent també de l’esport femení. Estic segur que moltes xiquetes estan fent rem segurament per Aina. Ha anat tres cops als Jocs Olímpics i això ho hem de posar en valor, pel que representa per a les noves generacions també, més tenint en compte els discursos d’extrema dreta que hi ha avui dia.
Quin és l’acte que com alcalde té més ganes?
Un és la sortida del bou capllaçat d’aquest dissabte de les 7 del matí. És espectacular per la quantitat de gent que hi ha. I també l’acte del pregó i de la presentació dels representants, així com l’acte de la vellesa, per a majors de 80 anys, un homenatge a la nostra gent gran.
Teniu adjudicats molts ajuts Next Generation que donen sortida a projectes com la compra del vaixell elèctric o la rehabilitació de la biblioteca.
Sí, i ara ens han subvencionat amb mig milió d’euros per a urbanitzar l’Avinguda Santa Bàrbara, des de la plaça del Mercat fins la de la Castellania, amb carril bici, arbrat i zones verdes. El cost serà de 1,2 milions. De 329 projectes és el tercer més ben valorat. N’estem molt satisfets. Es donarà continuïtat al carril bici, ja que hi havia un tram, i així anirà des del pont Penjant fins Freginals. També acaben de començar les obres de les cases del Castell, que forma part d’un projecte de turisme sostenible. Allí anirà l’oficina de turisme, un restaurant i un servei per a ciclistes.
Amposta ha viscut un abans i un després en matèria turística, sobretot amb l’obertura de la façana fluvial. Amposta vivia d’esquenes al riu, abans?
Totalment. El primer pas va ser la recuperació de l’arc gòtic el 2015 i des de llavors hem estat millorant la façana fluvial. Ara també tenim el vaixell elèctric, que es posarà en marxa a finals d’enguany, i la Via Verda de la Val de Zafán la farem entrar pel carrer Buenos Aires perquè volem que estigue el més aprop possible del riu... Ara la Diputació començarà a fer les rampes per a l’accessibilitat al Pont Penjant, i urbanitzarem la plaça Santa Susana i hem urbanitzat ja l’aparcament de les velles piscines perquè estan vora l’embarcador on està el vaixell... Són projectes a mitjà i llarg termini de turisme sostenible, una sèrie de peces que tindran sentit quan estigue tot acabat. És un gran projecte final de transformació de la ciutat. També farem assamblees per explicar-ho a la ciutadania. Qualsevol ciutat d’Europa aprofita els seus rius com a actius turístics. I aquí durant molts anys això no s’ha fet.
Últimament hi ha hagut noves implantacions econòmiques. Hi haurà més?
Sí, hi haurà més. I també al centre de la ciutat a la zona del mercat arribarà una primera marca. D’altra banda, en matèria d’habitatge ens han comunicat que una entitat ha demanat el dret de tanteig i retracte de 25 pisos. Cada cop queden menys pisos buits.