La resiliència és la capacitat per adaptar-se a situacions adverses i obtenir-ne resultats positius. Un concepte que els gurús del màrqueting polític s’han encarregat de desgastar fins a l’avorriment i que el Reus FC Reddis s’ha entestat en dignificar per alegria de la ciutat de Reus. La proesa roig-i-negra s’ha concretat aquest diumenge a Terrassa gràcies a la tenacitat de Marc Carrasco i els seus jugadors, per bé que l’operació retorn s’ha gestat en un temps rècord a l’Estadi Municipal. Tres ascensos en quatre anys des que l’històric CF Reddis va fer un acte de generositat cedint sigles, colors i esperit al renascut club.
La gesta de l’equip de futbol no és en va perquè, d’entrada, suposa el millor remei per superar el trauma ciutadà que va implicar la desaparició del CF Reus Deportiu, ofegat pels deutes i una gestió nefasta, a finals del 2020 després de ser expulsat de la Segona Divisió estatal un any abans. La reelaboració d’un projecte esportiu amb garanties requeria temps, paciència i bon fer des dels despatxos i, a l’hora de la veritat, els excel·lents resultants han arribat molt més d’hora del que que ningú es podia imaginar. És virtut destacar la celeritat amb què el futbol roig-i-negre ha renascut de les cendres.
El riu d’alegria està més que justificat. Com sempre diu l’historiador Joan Navais, el futbol fa comunitat i és una eina excel·lent i necessària per a la cohesió, i en el cas que ens ocupa serveix per sanar ferides que encara couen a la capital del Baix Camp. I la veritat és que el projecte futbolístic, traslladat hàbilment al terreny de les xarxes socials, emana alegria, entusiasme i una il·lusió que contagia.
La prova fefaent d’aquesta comunió és que diumenge passat 3.500 persones van omplir l’Estadi en el partit contra el Girona B, que va ser el preludi de l’ascens gairebé cantat. Reus ha demostrat sobradament que té ganes de futbol. I el millor termòmetre ha estat veure que cada quinze dies, a la mitja part a l’Estadi, hi sortien a desfilar els centenars de nens i nenes de la multitud de clubs de futbol que hi ha repartits per la ciutat. Aquest és el tresor a conservar. Són els futurs prescriptors de la comunitat.
El triomf de la modèstia
Potser un dels grans encerts del projecte és que s’ha treballat des de la modèstia i la serenor, però sense oblidar l’ambició. La tranquil·litat de saber que ningú tenia pressa per avançar si el risc era que acabés tot pel pedregar. I just a la fusta, perquè l’equip ha perpetrat un temporada impecable i un passeig triomfal per la categoria. Quin mèrit és saber-se ascendit amb la primavera recent estrenada. Ara hi haurà temps de sobres per planificar el que ha de venir.
Un any de somni. Una fornada de jugadors joves i formats a la casa, abanderats pel capità Xavi Jaime i Aitor Serranto, que s’han mesclat amb la veterania dels il·lustres Ramon Folch, Ricardo Vaz, Alberto Benito o Xavi Molina. Sense oblidar la cartera de fitxatges que han excel·lit com Sergi Casals o Sandro Toscano. És difícil i injust fer agraïments en aquesta victòria tan coral. Un reguitzell de jugadors que, d’alguna manera o altra, mantenen una connexió amb la ciutat i la seva àrea d’influència. Tot sota la batuta de l’incansable Marc Carrasco, que s’ha deixat la pell per treure el club de la foscor. Els fonaments estan ben apuntalats.
Ara s’obre un llarg període per preparar a consciència la següent etapa, a Segona Federació. En pocs mesos veurem passar per Reus clubs de talla històrica com el Sabadell, l’Europa, el Lleida, el Sant Andreu –si no pugen de categoria–, i equips balears i valencians de primer ordre com el filial del València. Cordeu-vos el cinturo que això serà divertit.
Fa cinc anys ens llepàvem les ferides imaginant-nos que la travessa pel desert seria llarga i dolorosa. Ara val la pena gaudir de la gesta i tenir carretades de memòria i evitar la temptació si mai tornen els cants de sirena dels que volen jugar al PC Futbol amb institucions centenàries.
