Lady Bobbin, aristocràtica de mena, caçadora empedreïda i autoritària, organitza el dia de Nadal com si fos el mateix Duc de Wellington preparant l’estratègia per derrotar Napoleó a Waterloo. Tothom ha de fer el que se li ha dit. Res no pot sortir malament. Així les coses, com no pot ser d’una altra manera, arribat el dia, els embolics i despropòsits no faran res més que encadenar-se. Púding de Nadal és una novel·la que Nancy Mitford va escriure el 1932 i que no té res de culinària. Una obra que ara ha recuperat Univers Llibres, amb meravelloses il·lustracions de Jacobo Muñiz. Traduïda per Núria Parés al català i per Marcelo E. Mazzanti al castellà. Es tracta de la segona entrega de temàtica nadalenca que l’editorial va arrencar el 2020 amb Germanes, d’Imma Monsó.
En una exquisida i divertida obra, l’únic púding que els lectors trobaran entre aquestes pàgines és una combinació de personatges aristocràtics anglesos mandrosos, insulsos i frívols, caricaturitzats per l’autora, als quals atribueix molt pocs valors. Aliens a la resta del món, passen el temps i la vida entre el backgammon, el bridge, l’esquaix o anant de ball en ball.
El dia indicat van apareixent per la majestuosa llar de Compton Bobbin: una duquessa per aquí, un recent membre de la Cambra dels Lords per allà, un comandant més enllà... Entre aquest reguitzell de protagonistes entra en escena Paul Fotheringay, un escriptor que no ha assolit l’èxit que pretenia i que es fica a la casa amb una falsa personalitat per tal d’escriure la biografia d’una avantpassada de la família. Serà Fotheringay qui posarà la nota d’humor en moltes de les situacions, jugant a ser l’aristòcrata que mai no arribarà a ser.
Naturalment, sense poder-ho evitar, ràpidament les coses escapen al control de la iracunda lady Bobbin i l’esperit nadalenc s’esguerra sense remei, fins i tot amb la presència de la genuïna i mítica Scotland Yard. Com a tot arreu aquests dies, la sobretaula és el moment més perillós, quan els convidats gosen compartir les seves opinions sobre les quals ningú no els ha preguntat. I com mana la tradició, futbol i política millor de portes enfora.
En aquest punt, igual que els hippies adinerats, és la duquessa qui obre la capsa dels trons, revoltant-se contra els seus i augurant els últims dies del capitalisme justament perquè la gent com ells puguin portar «unes vides més senzilles i millors. Més aire fresc, més hores de son, més temps per pensar i llegir. Res de clubs nocturns, ni el Ritz, ni el Blue Train, menys presses». Una frase que sembla una broma macabra envers la resta del món, encara que tot un atac frontal per a lady Bobbin, antibolxevic recalcitrant, la qual no vol ni sentir a parlar de Lenin i els seus camarades. S’ha de tenir en compte que la Revolució Russa li queda a lady Bobbin molt a prop en el temps, molt més que la guillotina de la convulsió francesa.
Sota l’aparença de comèdia divertida, la novel·la traspua crítica al voltant del capitalisme i el socialisme, la inoperància de les classes altes britàniques, així com el paper de la dona, de la qual no s’espera gairebé res, més enllà de ser una moneda de canvi en un bon matrimoni. En aquest sentit, l’autora llença la diatriba de què és pitjor, si casar-se per amor o fer-ho per diners. Una qüestió que Mitford deixarà a la valoració dels lectors. Així mateix, destaquen les reflexions que fa a partir d’un diari d’una avantpassada de lady Bobbin, de finals del segle XIX, sobre el paper de la filla petita d’una família envers la seva mare. Dedicar-se a cuidar-la o ser feliç ella mateixa? Normes no escrites encara vigents avui dia en moltes concepcions ideològiques.
Filla ella mateixa d’un baró britànic, Nancy Mitford era una notable personalitat del món social parisenc, on es va traslladar a viure. Amb grans amistats entre les classes altes, a Púding de Nadal porta la seva paròdia fins a l’extrem, un acurat i entretingut dibuix de la societat de l’època. Així, plasma la nova llei que permetria casar-se oncles i nebodes; l’escasa intel·ligència d’alguns membres de la Cambra dels Lords; la moda de l’egiptologia, amb un debat sobre l’art amarnià de l’època d’Akenaton; els joves britànics i la seva afició a l’alcohol, així com el perill de les curses de cavalls, tan inofensives que semblen als nostres ulls. Igualment, és rellevant l’hàbit de The Times, de publicar els obituaris de nadons morts, una xifra molt significativa a principis del segle passat.
En definitiva, un púding de personatges per gaudir-ne i llepar-se els dits.
