Manolo García ha ofert aquest dissabte una de les cites més esperades de la nova gira de gran format ‘Cero Emisiones Contaminantes des de Ya’. Després de visitar Madrid, aquesta nit l’artista ha jugat a casa omplint el Palau Sant Jordi amb 18.000 espectadors que han esgotat totes les entrades i que durant tres hores han viatjat eufòricament a través dels seus grans èxits. Himnes com ‘Nunca el tiempo es perdido’ o ‘Pájaros de barro’ han seduït el públic des dels primers compassos, amb una fidelitat també present quan han sonat els temes de l’últim disc doble. Garcia ha lluït un mocador palestí i ha reivindicat “Palestina lliure”, en una nit en què també ha fet un clam a favor de la pagesia, dels treballadors autònoms i la llengua catalana.
Contraposat al format més íntim que va marcar l’exitosa recent gira de teatres, Manolo Garcia aposta ara per una gran escenografia elèctrica coincidint amb els 20 anys de carrera en solitari i els més de 40 d’ençà que van triomfar els primers temes amb ‘Los Burros’ o ‘El último de la fila’.
Quan passaven quinze minuts de les 21 h, l’artista ha irromput a l’escenari apel·lant a la nostàlgia de la banda de finals dels 80, amb ‘Insurrección’ i les seves “barras de bar, vertederos de amor”, que han estat fortament corejades, com també ha estat aclamat el conegut tema propi ‘Nunca el tiempo es perdido’.
Ràpidament ha entrat en joc ‘Diez mil veranos’, una de les cançons més populars del darrer doble disc publicat el 2022. Ha començat així un viatge al llarg de l’àmplia discografia del barceloní. Entre els ‘hits’ més icònics, no han faltat ‘Mientras observo el afilador’, ‘Rosa de Alejandría’ o ‘Como quién da un refresco’.
Ha estat amb ‘Pájaros de barro’, quan el concert feia una hora i mitja que dansava, quan el Sant Jordi ha embogit amb Manolo García caminant entre el públic fins pràcticament el final de la pista. Una aproximació als fans que ha generat un immens núvol de telèfons mòbils al seu voltant, i que l’artista ha repetit un parell de cops més endavant després per apropar-se a un altre gran gruix de seguidors.
Avançada la nit, un altre dels grans moments de la vetllada en què s’ha guanyat el públic ha estat l’estesa d’una infinitat de globus gegants de colors -com si fossin grans pilotes de platja- mentre sonava ‘A San Fernando, un ratito a pie y otro caminando’.
Els èxits del Último de la Fila han agafat protagonisme a mesura que avançava la nit, especialment en temps de bisos. Els 18.000 fans ha gaudit amb ‘A veces se enciende’ així com el popular ‘Como un burro amarrado a la puerta del baile’. L’estrofa “Que sóc de Barcelona, i em moro de calor”, pràcticament ha ressonat arreu de Montjuïc enmig d’una intensa pluja de confeti.
Nostàlgia a banda, Garcia també ha volgut compartir els temes del darrer doble disc ‘Mi vida en Marte’ i ‘Desatinos desplumados’, publicat fa escassament dos anys. ‘No lloras y juras’, ‘Azulea’ o ‘Quisiera escapar’ han estat algunes de les cançons que l’artista ha volgut posar en valor davant un públic que no ha parat de ballar en tota la nit.
‘Si te vienes conmigo’ ha format part del colofó d’un repertori que ha acabat arrodonint amb un medley de la ranxera mexicana ‘El rey’ i la popular ‘Para bailar la bamba’, mentre bona part del públic ja abandonava les instal·lacions passada la mitjanit.
Nit reivindicativa
Al llarg de les tres hores, més enllà de la música, Manolo García ha mostrat també la seva vessant més reivindicativa. Des d’un inici ha sortit en defensa del poble palestí, tot titllant la situació a la franja de Gaza com una “barbaritat” i ha demanat a “tots els països del món” que “diguin ‘no a a aquesta massacre absurda i terrible”.
De la defensa de Palestina ha passat després a reivindicar l’exguerriller uruguayà José Mújica, per més endavant alçar la veu en favor de la pagesia i la ramaderia: “Sense el seu menjar estariem fotuts, i cal que es faci justícia i se’ls tracti com a treballadors honestos que mereixen una vida digne”. Un crit que també ha aprofitat per defensar en primera persona la feina de tots els treballadors autònoms: “Mereixem un tracte digne, hòstia!”.
Autodefinint-se com un ‘xarnego’ per la seva ascendència murciana, Garcia ha fet finalment una defensa aferrissada de la llengua catalana, de la qual ha dit que és el “vehicle” del poble. En aquest marc, ha lloat la figura d’Ivette Nadal, de qui ha dit que és una “gran poetessa” i l’ha convidat a cantar dalt l’escenari.
Després de Salamanca, Madrid i Barcelona, Garcia visitarà properament Alacant. De cara als propers mesos, passarà, entre altres, per València Còrdova i Granada. A la tardor tornarà a visitar Madrid i té previst també actuar a Múrcia, Santander, Valladolid, Corunya i Bilbao. L’última data confirmada és el 30 de novembre, quan tornarà al Palau Sant Jordi per posar punt i final a la gira.