Anne Gastinel i Claire Désert: «Casals és un mite i una llegenda, i no només com a músic»

El duet de cambra francès va inaugurar aquests divendres la 43a edició del festival amb un concert que va recórrer l’Europa romàntica

13 julio 2024 03:36 | Actualizado a 13 julio 2024 08:00
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La violoncel·lista Anne Gastinel i la pianista Claire Désert van estrenar aquest divendres la programació del Festival Internacional de Música Pau Casals amb un repertori de compositors romàntics com Schumann, Chopin i Grieg.

Han encetat el Festival Pau Casals d’enguany. Com ha estat ser les protagonistes del primer concert?

Anne: Estem molt orgulloses i ha estat un gran honor, sobretot per a una violoncel·lista com jo.

Claire: Sí, i també ens ha inspirat molt tocar a l’Auditori Pau Casals i visitar el seu museu.

«Fa més de 20 anys que toquem juntes i crec que el públic no ho sap, però ho pot notar. És molt natural i sempre és un gran plaer, perquè no hem de parlar molt, ens podem sentir l’una a l’altra»

De fet, ja fa temps que toquen juntes. Com definirien el seu vincle musical?

C: És una relació d’amistat i música que és totalment impossible de separar.

Anne: Fa més de 20 anys que toquem juntes i crec que el públic no ho sap, però ho pot notar. És molt natural i sempre és un gran plaer, perquè no hem de parlar molt, ens podem sentir l’una a l’altra.

Què significa la figura de Pau Casals per a vostès?

A: Casals és un mite i una llegenda. No només com a músic i com a violoncel·lista fantàstic, també com a ésser humà.

C: Jo vaig descobrir Casals amb la seva música de cambra i em va impressionar molt quan vaig saber que cada matí tocava peces molt difícils de Bach al piano. No era només un bon cellista.

«Jo vaig descobrir a Casals amb la seva música de cambra i em va impressionar molt quan vaig saber que cada matí tocava peces molt difícils de Bach al piano. No era només un bon cellista»

L’Anne va tenir l’oportunitat de tocar el violoncel Goffriller de Casals. Com va ser aquella experiència?

A: Vaig tenir molta sort de tenir aquest instrument durant un any. Recordo que hi passava molt de temps i que, des del primer dia, vaig voler tenir-ne un souvenir. Així que vaig gravar dos discs, perquè per a mi era molt important tenir aquest record. Estava completament obsessionada amb el so d’aquell violoncel i va ser un any molt especial per a mi.

El festival se centra en els músics romàntics. Amb quin compositor se senten més a gust?

C: Hem tocat aquest programa moltes vegades i és molt natural.

A: Sí, de Schumann i Chopin vam fer alguns discs i ja coneixem la seva música. Per a mi aquest tipus de música romàntica és bastant fàcil de tocar, només has de donar el que reps durant el dia.

Comentarios
Multimedia Diari