Per què he de deixar propina si en el meu treball no me’n donen? Pir qui hi di diixir pripini si in il miu tribill ni mi’n dinin. Aquesta és una de les excuses que més s’escolten per part dels personatges que no volen afluixar quatre calerons després d’haver pagat la factura del bar o restaurant de turno. Una de les millors persones que he conegut, el senyor Josep Maria Coll, persona íntegra com ell sol, diria mirant-te directament als ulls: «escolti, miri, no fotem».
Doncs la raó és molt senzilla, s’ha de deixar bote perquè han de recollir els cigarrets apagats a terra havent-hi sovint un cendrer a la taula. Perquè dintre de les tasses del cafè s’hi troben tovallons de paper i mascaretes. Perquè en una taula de dotze volen pagar el compte per separat.
Voleu més raons? Perquè molts tenen un horari partit que fa llàstima. Perquè els hi és impossible compaginar la vida laboral amb la familiar, sent l’hosteleria la segona professió amb la tassa de divorci més elevada. Perquè tenen festa quan tothom treballa i fan vacances quan ningú vol.
Suma i sigue, perquè sovint els hi donen el bon dia picant una moneda a la barra, amb un psst psst o un què passa guapa. Perquè durant la seva hora de menjar tot i estar asseguts sovint s’han d’aixecar per atendre’t. Perquè tothom ho vol ràpid i al moment. Perquè en el seu únic dia de descans quan ensopeguen amb un client pel carrer han d’escoltar el típic que bé que vius.
Que t’atenguin bé
Perquè t’han d’atendre amb un somriure quan arribes dos minuts abans de l’hora de tancament de la cuina. Perquè vols que et convidin a un xarrup d’aiguardent. Perquè agrada que t’atenguin bé la propera vegada que tornes. Perquè no poden anar a les bodes, batejos i comunions dels amics. Perquè et donen la raó encara que no la tinguis.
Seguim! Perquè una taula de quinze persones et demanen quinze maneres diferents de preparar el cafè. Perquè han d’aguantar els fills maleducats corrent pel menjador mentre els pares dinen tranquil·lament. Perquè els hi fan crítiques absurdes en plataformes d’internet, on són jutjats per persones que sovint en saben molt poc de restauració.
Perquè els hi deixen els lavabos com si fos la letrina d’un regiment. Perquè són els culpabilitzats i els primers que castiguen quan augmenta el risc de rebrot del COVID. Perquè estan treballant i cobrant la meitat que en temps anterior a la pandèmia. Perquè també han de fer de psicòlegs, escoltant els problemes dels clients com si amb els seus no en tinguessin prou.
El llistat encara continua. Perquè si hi ha vint taules buides al local alguns s’asseuen a la única que està bruta. Perquè han d’escoltar raons quan no poden donar la taula que els hi demanen perque està reservada. Perquè després de cantar dues vegades el menú els hi diuen si ho pot repetir, que no estan escoltant. Perquè quan arriben a casa després d’un dia de molta feina i es fiquen a dormir somien que treballen.
Perquè no hi ha frase més bonica que la del senyor Mansoa deixant el deu per cent de la factura en propina i et digui «¡para vacaciones!» Perquè la Montse del ‘Hi’ de Cambrils fa sonar una campana i crida ben fort: «¡Bote!» Perquè la cafeteria de l’Hospital Clínic dóna la recaptació íntegra de la propina a una ONG. Perquè la manera amb la que es tracta al cambrer és el reflexe de la personalitat d’algú.
Per tot això i més proposo que al igual que abans es feia el servei militar obligatori ara facin passar a tothom un any treballant en bars, cafeteries o restaurants. Sens dubte les noves generacions sortirien més preparades, empàtiques i sobretot més generoses.
Francesc Torrente és periodista i gerent del Restaurant del mar de Cambrils
