Els residus s’han convertit ja en un dels majors desafiaments ambientals a escala mundial. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, cada any es generen a la Unió Europea més de 2,5 tones de residus per persona, una xifra alarmant que destaca la urgència de canviar la nostra manera de consumir i gestionar les deixalles.
La Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR) és una de les principals iniciatives per fer prendre consciència a la ciutadania, les empreses i els governs sobre la necessitat urgent de reduir la quantitat dels residus que generem. Aquesta campanya, que se celebra cada any al novembre, convida a participar en una sèrie d’activitats que van des de tallers educatius fins a iniciatives de reciclatge, passant per esdeveniments de sensibilització en tota Europa.
La EWWR és una oportunitat per donar valor a les iniciatives existents o encetar-ne noves de llarg termini per reduir els residus. De la mateixa manera, pretén donar visibilitat a aquelles entitats que tenen un compromís ambiental per prevenir els residus en l’àmbit català i europeu gràcies a la participació en un esdeveniment comú europeu i simultani en 34 regions.
131 quilos per habitant
La Setmana Europea de la Prevenció de Residus neix d’un projecte que rep el suport del programa LIFE + de la Comissió Europea. La 16a edició ha tingut lloc del 16 al 24 de novembre de 2024, fent èmfasi en la importància de lluitar contra el desaprofitament alimentari. I és que cada any, a la UE es generen més de 58 milions de tones de residus alimentaris. Això equival a 131 quilos per habitant.
A escala mundial, un terç de tots els aliments produïts per al consum humà es malgasten. Els aliments es malbaraten no només a les llars i als restaurants, sinó també mentre es processen, i fins i tot quan encara són al camp.
Darrere d’aquesta quantitat de malbaratament alimentari s’amaguen impactes tant econòmics com ambientals: les dades estimen que per als residus alimentaris produïts anualment a Europa, hi ha un valor de mercat associat de 132.000 milions d’euros. A més, també té conseqüències en termes d’emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades, per exemple, amb l’ús de terres de conreu, recursos d’aigua dolça i fertilitzants per a la producció d’aliments.