El Govern contempla en el pla d'actuació contra la sequera una sèrie d'actuacions urgents per al 2025, especialment al sistema del Ter Llobregat i a la zona de l'Empordà, que permetran guanyar 31 hectòmetres cúbics (hm3) d'aigua addicionals mitjançant la regeneració i dessalinització.
Les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya no han parat de decréixer des de principis de juliol i estan al 27,7%; en concret, el sistema Ter Llobregat, que abasteix 6 milions d'habitants de Girona i Barcelona, és al 29%.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat aquest dimarts, a la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el pla de l'executiu català que calendaritza les actuacions d'aquí al 2030 per obtenir al final d'aquest període un total de 280 hm3.
Segons ha explicat la consellera i portaveu del Govern, a curt termini destaquen les actuacions previstes durant el 2025, que permetran incorporar 31 hm3, fet que contribuirà a "allunyar els escenaris de restriccions" d'aigua, ha subratllat.
Paneque ha destacat que, en el pitjor escenari pluviomètric, el sistema Ter Llobregat podria entrar en emergència "a finals del 2025", però, en canvi, si hi hagués un règim de precipitacions normal no s'entraria en emergència en tot el proper any.
Pel que fa a les actuacions, abans d'acabar aquest 2024 estan previstes millores a la potabilitzadora d'Empuriabrava (Alt Empordà) i l'aportació d'aigua regenerada des de la depuradora de Figueres (Alt Empordà) fins al riu la Muga a l'alçada de Pont de Molins.
Ja el 2025 està previst posar en funcionament les dessaladores mòbils de Roses -Alt Empordà- (55 litres per segon i 3,6 milions d'euros) i Empuriabrava (35 litres per segon i 3 milions d'euros d'inversió).
A mitjans del 2025 entrarà en servei l'ampliació de la potabilitzadora de la Trinitat (Barcelona ciutat), construïda per Aigües de Barcelona, i a finals del mateix any es preveu que es puguin activar els nous pous de Sant Joan Despí -Barcelona- (1.300 litres per segon i 30 milions d'euros) i la potabilitzadora Estrella (800 litres per segon i 33 milions).
Altres actuacions seran la incorporació de l'aigua procedent de la riera de Rubí (Vallès Occidental) al riu Llobregat, la recuperació de pous a l'àmbit del Ter Llobregat, Baix Camp, Priorat i Muga; i l’aprofitament dels pous de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
En l'àmbit de la regeneració, a finals del 2025 es preveu l'aportació de l'Estació de Regeneració d'Aigua de Gavà (Baix Llobregat), al Llobregat.
Mesures a més llarg termini
Per al 2026, es posaria en marxa l'Estació de Regeneració d'Aigua (ERA) de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) i la finalització del nou tram de l'aqüeducte d'Aïgues Ter Llobregat entre Cardedeu (Vallès Oriental) i Trinitat (Barcelona ciutat), que solucionarà les fugues a l'alçada de Badalona (Barcelonès).
El 2027, entraria en servei les ERA de Mataró (Maresme) i Figueres, s'acabarien les millores de la potabilitzadora de Sant Joan Despí.
El 2028, es connectaran les aigües residuals del Besòs fins a la depuradora del Llobregat, es millorarà la potabilitzadora del Llobregat i entrarà en servei la de Montcada.
La segona dessaladora del riu Tordera, el 2029
Pel 2029, està prevista la dessaladora del riu Tordera de Blanes (Selva) -que inicialment es va plantejar que podria estar en marxa el 2028- i es construirà l'altra a la conca del Foix, a l'entorn de Cubelles (Garraf), alhora que entrarà en servei la potabilitzadora de Bon Pastor (Barcelona ciutat).
Per al 2030, està prevista la finalització de les obres de l'ERA del Besòs i augmentarà l'aportació d'aigua residual tractada des del Besòs fins al Llobregat.