El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, vol «definir millor» el rol de les delegacions perquè actuïn «al marge d’ideologies», «amb lleialtat» i sense «ocupar terrenys que no corresponen». «L’única línia vermella és el marc competencial», ha dit aquest divendres el nou conseller, insistint que complirà el compromís de l’acord d’investidura amb ERC de «consolidar i ampliar» la xarxa de delegacions. Pel que fa a la representació catalana a Israel, Duch ha tancat la porta a obrir una delegació a Tel-Aviv i ha promès més fons a l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins, l’UNRWA.
«És evident que no és el moment d’obrir una delegació per la situació de seguretat», ha afirmat en una primera compareixença al Parlament, on molts grups li han preguntat si el Govern tancarà l’oficina que Acció hi manté. Duch no ha entrat en aquesta qüestió i només ha recordat que l’oficina «ha reduït al mínim la seva actuació per qüestions de seguretat». En paral·lel, el nou conseller espera que aviat es pugui enviar un representant de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a Palestina que serveixi per «vehicular» l’ajuda humanitària a la zona.
Amnistia i exiliats
A part de les delegacions, els partits independentistes també han qüestionat al conseller del Govern de Salvador Illa sobre la seva posició respecte a l’aplicació de l’amnistia i la situació dels independentistes encara exiliats, tenint en compte les posicions que va defensar com a portaveu del Parlament Europeu en l’època d’Antonio Tajani.
«El poder judicial ha de tenir respecte pel poder legislatiu, igual que el legislatiu m’ha de tenir pel judicial», ha respost Duch, que reclama una aplicació «ràpida» de l’amnistia. A més,ha assegurat que estarà «molt content el dia que tots els diputats del Parlament de Catalunya» puguin ser al ple. Ni l’expresident Carles Puigdemont ni el també diputat de Junts han pogut ocupar l’escó al Parlament.
UE i cooperació, les grans prioritats
En la intervenció inicial, Duch ha exposat sis grans prioritats del departament davant la comissió parlamentària d’Unió Europea i acció Exterior: millorar la presència de Catalunya en les institucions de la UE, promocionar la participació del Govern en organismes multilaterals, impulsar la cultura, l’educació, acció climàtica i defensa dels drets humans a l’exterior, acompanyar la projecció econòmica de Catalunya al món, impulsar una cooperació «sòlida i feminista» i consolidar la relació amb la comunitat catalana a l’exterior.
«No responen a interessos de partit ni del Govern. Són reptes de país», ha subratllat el nou conseller que, com ja va avançar la setmana passada en una visita a Brussel·les, prioritzarà sobretot les relacions amb les institucions de la UE.
En l’àmbit de la cooperació i l’ajuda humanitària, Duch ha anunciat que el seu departament «ja treballa per ampliar en el pressupost d’enguany l’aportació» que el Govern destina a l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats, l’UNRWA, per donar «més mitjans a la població civil palestina que viu una situació tan difícil com desesperada».També preveu més ajudes a les ONG catalanes de cooperació. Si bé el departament encara està en converses amb la conselleria d’Economia per intentar augmentar la partida de cooperació en els pròxims pressupostos, Duch ja ha promès augmentar les subvencions a les ONG dedicades a cooperació.
El paper de les delegacions
Duch ha insistit en la seva compareixença que complirà el compromís amb ERC de «consolidar i ampliar» les delegacions a l’exterior. El primer pas, però, serà analitzar què estan fent i «definir millor» el seu paper perquè proporcionin un «retorn tangible» i un «benefici directe» per a Catalunya. A més, ha reiterat la intenció de «potenciar l’activitat exterior de l’economia». Davant les queixes de PP i Vox per la despesa en aquestes oficines, el conseller d’Acció Exterior ha demanat superar el debat sobre els «xiringuitos» i centrar la qüestió en el «cost-benefici» de les delegacions
A l’espera que el Parlament reprengui la tramitació de la llei per crear un cos de funcionaris especialitzat en acció exterior, Duch ha avançat que ja estan «estudiant els escenaris i els pressupostos» necessaris per «posar en marxa el nou cos l’any vinent, una vegada entri en vigor la llei».
Pel que fa a les carpetes legislatives pendents, Duch també ha avançat que valoraran si cal una «iniciativa pròpia de desplegament legislatiu» arran del decret llei espanyol sobre la concessió directa de subvencions de cooperació.
El català a la UE
El nou conseller d’Acció Exterior ha admès el «repte pendent» de l’oficialitat del català UE i la dificultat que els 27 estats membre li donin el vistiplau de forma unànime al Consell de la UE. Mentre aquesta carpeta continua encallada a la taula dels estats, Duch aposta per intentar desbloquejar almenys l’ús del català al Parlament Europeu, on la Mesa també té pendent de decidir si permet als eurodiputats catalans parlar en la seva llengua. «Contribuirem a facilitar que hi hagi un clima favorable a una decisió tan aviat com es pugui», ha promès l’exresponsable de premsa de la cambra europea durant setze anys.
En el torn de rèplica per les preguntes dels grups, Duch ha demanat als partits que vagin de bracet per fer pressió a Brussel·les i ha lamentat els dubtes entre alguns diputats sobre el seu compromís amb la llengua. Per això, ha recordat el seu paper per permetre l’ús del català en la comunicació de l’Eurocambra: «Si el Parlament Europeu utilitza el català amb normalitat com si fos oficial en la comunicació amb els ciutadans catalans, és perquè hi havia un director de comunicació que, deixant les regles a banda, ho va fer possible».
Amb tot, Duch ha defensat en presentar l’oficialitat del català com una qüestió de «justícia lingüística, i no d’un tema ideològic o polític» per tal de «convèncer» a Brussel·les.
Les interpel·lacions dels partits
El diputat de Junts Francesc Dalmases ha recriminat a Duch haver «tancat les portes» de Brussel·les a presidents del Govern i consellers quan era responsable de comunicació de l’Eurocambra: «En els últims anys no va anar a la delegació catalana ni una sola vegada, tot i que sabem que el van convidar».
En un sentit similar, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg ha acusat Duch de tapar amb «una capa» de caràcter «tècnic» el seu rol en les decisions «polítiques» que va prendre el Parlament Europeu durant el ‘procés’. Així i tot, el republicà ha allargat la mà al nou conseller celebrant els primers anuncis sobre l’augment de subvencions a cooperació. «Intentem obrir una nova etapa», ha dit.
La priorització de la cooperació en la conselleria d’UE i Acció Exterior és un dels aspectes que també han destacat els comuns. Tant el diputat dels Comuns Andrés García Berrio com la cupaire Laure Vega han exigit el tancament de l’oficina catalana d’Acció a Tel-Aviv per la guerra d’Israel contra Gaza. La diputada de la CUP ha qüestionat la salut democràtica de la UE, ha reclamat que s’arribi a l’objectiu de destinar el 0,7% del PIB català a cooperació de forma «urgent» i que s’inclogui Cuba en l’ajuda humanitària que finança la Generalitat.
Pel que fa a les delegacions, el diputat de PP Cristian Escribano ha demanat a Duch que respecti el «marc competencial» en l’àmbit d’acció exterior i que faci una acció exterior centrada en «promoció econòmica i de la cultura catalana». Per la seva banda, el diputat de Vox Alberto Terrades ha lamentat que Duch no s’hagi reunit encara amb ell, però li ha atorgat el «benefici del dubte» com a nou conseller. El diputat ultra ha criticat la xarxa de delegacions i que es dediquin diners a una cooperació feminista.
