A principis d’any s’estrenava l’Associació Cultural Gegants de Santa Oliva, l’entitat que tornaria a donar vida a unes figures festives molt estimades en aquest municipi. Ahir, durant la Festa Major, va culminar el 30è aniversari de les figures festives amb una exposició al Monestir de Santa Maria.
«Durant la Festa Major de l'any passat ens vam adonar que a la cercavila faltaven els gegants. Des de l’Associació Cultural Els Merlets, que va ser l‘última entitat encarregada de fer-los ballar, no n'hi havia hagut cap altra», relata l’actual cap de colla, Oriol Simón. De fet, durant tot aquest temps, la parella de gegants només sortia durant la jornada del Vot de Poble, «un dia molt simbòlic» per al municipi i que sempre es porta a terme el quart dijous d’agost, amb motiu de la Festa Major de Santa Oliva.
Amb tot, des d’aquest any l’activitat de l’agrupació s’ha multiplicat i han organitzat esdeveniments nous, com la primera trobada de gegantes del municipi, que va reunir vuit figures festives femenines d’arreu del territori pels volts del 8 de març.
Però, enguany, la fita més important és la celebració dels 30 anys del Pere i la Dolça, els dos gegants que s’anomenen com els senyors que van habitar el Castell de Santa Oliva durant el segle XII.
Les dues figures, construïdes pel reusenc Manel Llauradó, mesuren una alçada aproximada de tres metres i mig. El Pere pesa 76 quilograms, mentre que la Dolça en pesa 56. El tret principal i singular que els caracteritza és que es poden unir donant-se les mans.
30 anys plens de records
Per commemorar aquesta efemèride es va preparar una exposició, que tanca un seguit d’actes especials per a la colla gegantera, com el pregó de Festa Major del passat dimecres. Simón explica que la idea de l'exposició va sorgir perquè tenien una «infinitat de detalls i regals» de totes les trobades que s'han fet des que es va crear la primera entitat l'any 1994.
Entre el més d’un centenar d’elements exposats hi havia àlbums de fotografies dels inicis i de tota la trajectòria de la colla, la roba que duien els antics portadors, programes i documents diversos, o fins i tot un vestit de la Dolça, que es va elaborar per una representació de carnaval.
En aquest sentit, el cap de colla assegura que aquesta indumentària és un dels objectes més preuats de la mostra. «Només hem trobat el vestit de la Dolça, que es manté com a nou, i el que no hem trobat ha estat el del Pere». A més a més, el Monestir també va acollir diferents sales amb projeccions audiovisuals del 1994 fins al 2024.
