La vigília de Sant Joan començava d’hora a Valls. Des de l’Ajuntament es feia la proclamació de la Santjoanera 2023. Ja se sabia feia dies, però ahir es feia oficial, Ca la Rius és la Santjoanera d’enguany. Es tracta d’un establiment que té més d’un segle de vida, i que ha pogut proporcionar vestuari a totes les persones del Seguici Festiu.
Montserrat Garrich, experta en indumentària tradicional, era l’encarregada de fer l’habitual glosa que es dedica a tots els Santsjoaners. Garrich feia un repàs de tota la història de la botiga, i en destacava que tot i haver passat més d’un segle des de la seva obertura «segueix al mateix lloc».
L’experta recordava que es va fundar l’any 1909, i fins al 1989 va estar «intacta», fins que li van fer una remodelació per adaptar-la a l’estil de l’època. També reconeixia que «ha passat dues dictadures, la república, la Guerra Civil, i dues pandèmies».
Anomenava les generacions que s’havien fet càrrec de la botiga, i explicava que l’actual no pertany a la família, però «es consideren quarta generació». Garrich s’encarregava de repassar tota la indumentària que havien venut al llarg dels anys, i explicava la seva importància.
Feia un incís important a la venda de calçotets, paraula provinent de «calçot», i fent-los predecessors dels actuals pantalons blancs dels castells, perquè «podrien haver sorgit dels antics calçots blancs llargs». Era aquí on es preguntava entre riures «quantes cames d’homes peluts hauran pogut veure les parets, i qui sap si sense roba interior». Actualment, venen faixes, pantalons, i mocadors relacionats amb la cultura popular. I tornava a fer broma assegurant que Ca la Rius és «capaç d’agermanar castellers de la Colla Vella Xiquets de Valls, i la Colla Joves Xiquets de Valls».
Després d’això, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, donava l’enhorabona a l’experta en indumentària tradicional, i felicitava la comissió de festes per haver triat «un comerç de Valls com a Santjoaner».
Farré deia que era «un encert», perquè és un acte molt especial on «reconeixen a persones que treballen per la ciutat». Tot seguit, felicitava Joana Teba, a qui li entregava una figura de l’Àliga, ja que és la persona que anava en representació de l’establiment, perquè l’altra encarregada, Montserrat Teba, estava a la botiga. Conclosa la proclamació de la Santjoanera, era el moment dels aguilers.
L’àliga feia hores que estava preparada per sortir al balcó, i l’alcaldessa els havia entregat les sabates als aliguers. La música començava a sonar, i la bèstia anava traient el cap sota l’atenta mirada de diverses persones que hi havia esperant aquest moment. Enguany hi havia una novetat, i és que després de la sortida de l’Àliga al balcó, la Santjoanera, i Farré, també sortien al balcó del consistori amb la bandera, la feien onejar amb el so de la cobla de ministrers.
El Pati ressonava amb la tronada, i començava el Tomb de Vigília, sota l’atenta mirada de moltes persones.
La gran explosió
A la tarda començava un dels grans moments de la vigília, l’arribada de la Flama del Canigó, i el veredicte del concurs de fogueres. Poc abans de dos quarts de vuit de la nit, el Ball de Diables de Valls, acompanyat de la Mulassa Petita, la Mulassa i diferents gegants, entraven amb el foc arribat des del Canigó.
Esther Huguet era l’encarregada de fer el discurs. Huguet destacava que el foc «ens regenera, i ens fa ganes de viure el nou estiu amb plenitud». També feia patent que és «símbol d’una cultura que ens agermana». Finalment, desitjava que durant la nit cremés tot «allò caducat i corcat», i comencés «allò nou que desitgem com a poble».
Després ja tota la plaça del Blat es preparava per a les Completes que començaven a tres quarts de deu. Tots els elements del Seguici Festiu entraven en una plaça del Blat que ja feia unes hores que estava plena, amb moltes ganes de fer els seus balls.
El sol anava deixant pas a la foscor de la nit, per acabar les Completes amb els castells fets a l’antiga. Quan es tancava l’edició d’aquest diari, la Colla Joves Xiquets de Valls, i la Colla Vella Xiquets de Valls, encara no haviaen realitzat cap castell. Però la resta d’elements sí que havien pogut ballar a la plaça del Blat, per donar pas al dia del patró.