El poble del Milà fa una decidida aposta per posar en valor el seu patrimoni arquitectònic, el qual troba la màxima expressió en l’església parroquial dedicada a l’advocació de Santa Úrsula i més concretament localitzat en la seva façana.
Per això, aquest diumenge, en el marc de la festa major, es presentarà “El Milà Neogòtic”, un tríptic divulgatiu amb què el públic podrà descobrir “els secrets millor guardats” de la façana del temple parroquial milanenc, acabat de construir el 1912 i beneït el 1914, qualificat per la premsa de l’època com “preciós exemplar de l’estil gòtic català, les línies obertes del qual el posen en harmonia amb el somriure del cel i del paisatge”. De fet, és innegable la seva singularitat, inusual en una població tan petita.
Així doncs, aquest diumenge, aproximadament a tres quart d’una del migdia, a la plaça de l’Església, amb rolaps explicatius, tindrà lloc dita presentació, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, aprofitant la seva estada amb motiu de la visita pastoral, acompanyat del rector, Joan Anton Cedó. Intervindrà entre d’altres, Estanislau Feliu, reputat escultor barceloní i autor d’obres de transcendència artística com són algunes de les que hi ha a la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona. Feliu incidirà en la importància de la qualitat dels materials constructius de cara la perdurabilitat de les obres.
La intervenció en clau divulgativa, impulsada per l’Agrupació Cultural El Milà, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi i de l’Arquebisbat de Tarragona, pretén donar a conèixer de manera entenedora el patrimoni neogòtic desaparegut i oblidat, però també l’encara existent.
Creus desaparegudes
L’església del Milà es va construir amb una clara intenció arquitectònica de dissenyar elements de la façana de l’edifici a partir de l’estil neogòtic, tal com va passar en temples com la Catedral de Barcelona o l’interior del Santuari de Núria. En aquest cas, no es coneix cap altra església que fos pensada pel seu arquitecte, el tarragoní Josep Maria Pujol i de Barberà (1871-1949).
Malauradament, arribats a l’any 2024 se sap únicament per una fotografia que es va fer el 1914 que aquesta façana també tenia dues creus fetes de pedra. La referida fotografia va estar feta pel foto periodista tarragoní, Hermenegild Vallvé (1893-1973), qui apareixia
entre els convidats a la benedicció de l’església aquell any, la qual no es va publicar en la premsa local. Per això, era desconeguda la seva existència fins que, des del Milà, es va buscar als arxius de la Biblioteca Nacional d’Espanya, on estava digitalitzada la revista catòlica La Hormiga de Oro, editada a Barcelona, i en un dels números del 1914 hi havia la reveladora fotografia. La instantània mostra les dues creus situades en un pla lineal central; una damunt les seves arquivoltes i subjectada a la mateixa paret de maçoneria ordinària, i, l’altra, en la seva cornisa superior i subjectada per un dels seus quatre extrems arribant a una alçada tan sols superada pels 17 metres de la torre del campanar. Desaparegudes fa anys, se’n sap ben poc de la seva existència.
No obstant això, uns altres elements, també d’estil neogòtic, han tingut més sort, com ara els sis pinacles que presideixen la façana del temple, la qual va ser objecte de determinades obres d’adequació a finals del segle XX, per tal d’evitar despreniments, que van fer-hi desaparèixer alguns relleus decoratius.
L’estil neogòtic és present des de la façana i els pinacles, fins a les voltes de creueria, els pilars fasciculats o les decoracions vegetals a l’interior del temple, passant pels animals que governen l’entrada principal de l’edifici.
Com a cloenda de l’acte de diumenge, s’oferirà una coreografia contemporània, Titulada “Eanaspiciunt”, creada i interpretada per l’artista alcoverenca i amb arrels milanenques Mariona Figueras Senan.
