Sarral ha viscut durant aquest mes de juliol una activitat centrada en els horts, i tot allò que els envolta. El principal objectiu, tal com explica una de les responsables de tot això, Rosa Maria Vilà, era saber i divulgar tot allò que els envolta, que és allò que es conrea al municipi, les plantes què fan, com es cuiden, si utilitzen productes naturals, si utilitzen productes químics... I en definitiva, ser conscients sobre si hi ha relleu generacional o no, una problemàtica que es repeteix per tot el territori.
Per aquest motiu, dins tota aquesta activitat, van anar a veure dos horts a Barcelona, Can Solé, que el cuiden persones que estan en centres, i també un que es troba a dalt del mercat de la Vall d’Hebron. Aquest últim tota la teulada és un hort, i s’abasteix dels productes que sobren. Era una fórmula per fer una comparativa amb tot allò que hi ha a Sarral, i veure les similituds, les diferències, i les formes de cuidar que són diferents.
A més de tot això, a través de la Comunitat de Regants de Sarral, han pogut conèixer com treballen, i què és allò que fan. En definitiva, han vist de primera mà la seva estructura, com s’organitzen, i la importància, així com explica Vilà, que té amb «els rius, i els horts». En aquest punt també van tractar tot el tema de la sequera i la falta d’abastament d’aigua que pateixen actualment, i tota la problemàtica que suposa això a l’hora de cuidar els conreus i els horts.
«Els horts són una part molt important de les nostres vides, i a més proporcionen sobirania alimentària», apunta Vilà. També recorda que a casa seva de petita, igual que passava en moltes altres llars del municipi, feien hort, i actualment ho han pogut conservar, però sí que és cert que en altres llars «s’ha perdut». Així doncs, tot el municipi menjava els productes que feien al seu propi hort, i que ells mateixos plantaven.
Amb tot això la responsable considera que és «important» crear un vincle amb la terra, que és «molt directe», i que a més també es crea el vincle amb l’aigua, un fet que actualment és molt important. Tota aquesta iniciativa ha servit per intentar recuperar en part aquesta tradició i el fet de «fer hort». La idea és que no es deixi del tot, que es continuï amb la tradició que hi havia al municipi. Segons Vilà aquesta tradició ara actualment «no es veu, però continuava viva», i volen lluitar perquè la gent continuï cultivant, i treballant els seus conreus, i sobretot que siguin conscients de com ho fan, de quina és la feina que hi ha al darrere.
Des de l’organització es mostren molt satisfets de la participació que hi va haver en aquesta iniciativa. Creuen que va haver-hi bastant interès i moltes persones que van voler conèixer de primera mà tota la feina dels horts del municipi i aquells que hi ha. A més de tot això, també van voler ensenyar la part més pràctica dels horts: menjar. Per aquest motiu, van fer un taller d’amanides, que portaven dels horts, i totes aquelles coses que havien cultivat. Així es podia degustar, i notar la diferència de gust que hi ha entre aquelles que són plantades a l’hort, i aquelles que no.
Per tant es mostren molt satisfets amb la resposta de totes les persones, i esperen que tingui continuïtat, i que la gent s’interessi més per poder fer hort. És una fórmula per saber què es menja, en com ha estat conreat, i tot el procés que ha patit abans d’arribar al plat. Per tant, és una fórmula perquè els consumidors també tinguin poder sobre els productes que consumeixen.