L’aeroport de Reus necessita més que vols: bones connexions i que s’hi cregui de veritat
L’estació intermodal, imprescindible. Els plans d’Illa pel Prat han reobert el debat sobre el futur de l’Aeroport de Reus. Cal que algú hi aposti. Les xifres, a l’estiu, són de rècord, però encara no hi ha solució per al desert hivernal
Any 2008. Ryanair posava en marxa la seva base operativa a Reus. Cada reunió de la Taula Estratègica de l’Aeroport generava una enorme expectació mediàtica. Hores de guàrdia davant la porta. Declaracions i contradeclaracions. Esmorzars de premsa amb Luis Fernández-Mellado, responsable de màrqueting i vendes a l’Estat de Ryanair en aquella època. I alguna presentació de l’excèntric president Michael O’Leary amb performance inclosa a la mateixa terminal. La companyia s’assentava a Reus, i ho feia amb força. Fins que va volar. Ryanair es va esfumar el 2011, i ho va fer tan ràpid com va arribar.
Un dia de Sant Pere ens vam despertar amb la confirmació de la notícia i ens posàvem les mans al cap. «Com ha pogut passar?». I va arribar la travessia pel desert. Aquell començar des de zero va portar la nostra gent a moltes reflexions. Necessitàvem diversificar el mercat i no confiar cegament en una única aerolínia. Les reunions van passar a ser menys mediàtiques i més internes, discretes. I tot això va anar seguit d’uns anys en què l’Aeroport anava tirant, sense pena ni glòria. Amb alguns petits pics a l’estiu gràcies, sobretot, als vols xàrters. Poc més.
Els anys van passar, la cosa va començar a remuntar i Ryanair va aterrar de nou, amb menys intensitat. Ja en postpandèmia, amb els plans de l’aleshores president Aragonès per al Prat i la polèmica al seu voltant, l’aeroport tornava a marcar l’agenda informativa del país. Ha de ser o no la quarta pista del Prat? Una pregunta que se’ns llançava a l’aire i que encara avui no té una resposta clara. Però el que necessita està ben clar: cal donar-li el pes que mereix, connectar-lo a l’alta velocitat i que arribar-hi no sigui tan difícil.
Estius de rècord i hiverns deserts
Ara tenim estius de rècord i hiverns que són veritables deserts. Quarta pista? Com? Ara hi ha qui fins i tot ho ha deixat d’entendre. Però el que està clar és que els plans del president Illa de reprendre el projecte del Prat tornen a posar sobre la taula el futur de l’Aeroport de Reus i la seva connectivitat.
La previsió per a la propera temporada és de màxims. Aquests dies ja s’ha anat obrint la reserva de vols i les dades són optimistes, amb noves rutes i nous destins. A la festa del turisme, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va assegurar que es dedicaran més recursos a la Taula Estratègica. Una bona notícia. Perquè hi ha una cosa que està molt clara: perquè un aeroport funcioni, és imprescindible que la gent amb poder de decisió i capacitat inversora cregui en ell de veritat. I no parlo només del territori, que hi creu indubtablement. Parlo de més amunt. D’altres administracions. Aquest és el primer pas. I perquè funcioni, també és imprescindible que estigui ben connectat. Veurem algun dia l’estació intermodal? Sabem que està planificada i potser és real, però també recordo una primera pedra, el 2011, que mai va existir.
Que hi hagi escepticisme, a aquestes alçades de la pel·lícula, és el més normal del món. Necessitem concreció, projecte, inversió, full de ruta (però que es compleixi) i que estigui ben connectat. Tenim un Aeroport de primer nivell, a prop de Barcelona, i és imprescindible que li donin el pes que es mereix.