La tècnica de la pedra en sec, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2018, «apareix al Neolític, viu la seua major esplendor al segle XIX amb les desamortitzacions i cau en declivi amb les gelades de 1956, quan molts pagesos es veuen obligats a deixar els camps». Ho explica l’ulldeconenc Manel Ollé, formador del taller d’ocupació de pedra seca que ha posat en marxa la Mancomunitat de la Taula del Sénia per recuperar aquests elements del patrimoni cultural del territori.
El de margener és un ofici tradicional del qual queden ja pocs experts, bona part dels quals són gent gran i jubilada. Per això va resultar complicat per a la Taula del Sénia trobar un professor per al seu taller. Ollé es va introduir en aquest món per afició, però va començar a formar-se, primer amb un curs a la Fatarella o posteriorment també a França, on hi ha cursos reglats sobre aquestes tècniques constructives tradicionals. Passat l’estiu tornarà al país veí per estudiar el curs superior.
Segons confirma, un marge ben fet pot durar centenars d’anys, si no pateix uns aiguats o algun fet sobrevingut. De fet, n’hi ha que poden tenir mil anys.
La tècnica
Ara mostra aquesta tècnica de construcció tradicional a un grup de set persones, contractades durant sis mesos per la Mancomunitat que agrupa 27 municipis catalans, valencians i aragonesos veïns. «S’han de tenir clares algunes claus bàsiques, com la inclinació i les juntes, i posar sentit comú», explica Ollé. Per donar cohesió a l’estructura i mantenir-la, a la part més baixa s’han de situar les pedres més grans. «Com més alt sigue el marge, més inclinació i profunditat ha de tenir», comenta al Diari.
Després de molts anys en què s’han anat perdent, els marges, barraques, camins de ferradura i altres elements construïts amb pedra seca tornen a generar interès i està creixent la demanda per recuperar-los.
En aquest sentit, la voluntat del taller és que d’aquí en surtin margeners que s’hi puguin dedicar professionalment, ja construint i reconstruint elements o també fent tallers per a persones interessades. Tot plegat, per posar en valor i mantenir uns elements patrimonials i culturals de primer ordre. «En el cas dels marges, tenen una gran importància estètica però també ambiental, ja que retenen la humitat i prevenen l’erosió del terreny», afirma la gerent de la Taula del Sénia, Tere Adell.
Barraques
La Mancomunitat compta també amb una exposició itinerant sobre els elements més significatius de pedra en sec dels diferents municipis, on hi ha milers de construccions sense comptar els marges de finques agrícoles. Només al terme de Freginals, n’hi ha comptabilitzades un total de 140.
Segons explica Adell, el taller ara en marxa està reparant algunes de les construccions en els municipis més petits del territori, com és el cas de Freginals al Montsià, Herbers (comarca dels Ports, Castelló), Rossell (Baix Maestrat, Castelló) i Penya-roja de Tastavins, al Matarranya (Aragó), entre d’altres. En acabar, també es farà l’acompanyament als alumnes que decideixin continuar aquesta tasca i constituir, per exemple, una cooperativa.
El taller d’ocupació té una durada de sis mesos, durant aquest primer semestre de l’any, i està subvencionat amb 126.882 euros per part de la secretaria general de Repte Demògràfic del govern espanyol. El secretari general, Francesc Boya, va visitar ahir els municipis on es du a terme l’activitat i es va comprometre amb la Mancomunitat de la Taula del Sénia a donar continuïtat a aquesta tasca, a través de les diverses línies d’ajuts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Boya va remarcar, en la visita a una barraca de Freginals, que la pedra seca representa «les arrels, i l’estima al territori dels avantpassats, que cal ara preservar».
